sábado, 22 de diciembre de 2012

KOMANDO BASURA A MATXET!!!

Avui s'ha congregat el KB al complet. Després d'un dels seus habituals lapsus, en Puji ha tornat, més motivat que mai, per repartir estopa a matxet! Quin gran plaer poder compartir un matí amb el Carnisser del Metall, tan encès com sempre, contagiant-nos de les seves excuses i narrant-nos les seves peripècies pel món de la nit i dels forats negres.
La missió que avui ens reunia no era una altra que netejar un nou bloc. Als afores del Sector Clàssic, una mica abans d'arribar als llançaments de Màgia Blanca i Màgia Negra, hi ha una caos de pedres, d'on encara en sortiran algunes línies més. Aquí, en un racó difícil de situar, però tampoc gaire complicat de trobar, avui ha nascut un clàssic: Sit Jail, una joia, que ens ha empresonat gairebé tot el dia.   Serra, raspall i follia, molta follia. Després d'una bona estona, hem descobert com sortir-ne, tot i que encara no ho hem aconseguit. El cert és que ha sortit una línia Titán lux, i el més important de tot, completament NATURAL.
En fi, sempre hi ha la possibilitat de descobrir nous indrets on trobar una font de motivació sense haver de construir-la. Marxem satisfets, avui s'ha lliurat una batalla i el KB n'ha sortit escaldat, una vegada més ha perdut, però un lema ens abandera, "s'aprèn més d'una derrota que d'una victòria", la gran frase dels perdedors. Tornem a casa contents, units per un sentiment, hem fet una bona feina. El Komando Basura tornarà, en Puji segur que es perdrà novament en la foscor, i un dia d'aquests algú morirà...

Pujil Big Machete, Canyaman Pig Nick & Pelo Rata Javal










Jaume a Sit Jail, nova línia 5 estrelles
Jaume amb un ull al canto i l'altre al wassap...vegin!!
Pujil, com un autèntic Leper Messiah, descobrint-nos el camí.
D'aquí quatre dies zona blava i parkímetre a la corva del Clàssic






Foto familiar del Komando Basura al complet







EL LITòFAG -Can Bruguera from Secretaria Lee on Vimeo.

miércoles, 19 de diciembre de 2012

CANBRU CLÀSSICS: CHUCHES & ACHUCHES

Sens dubte aquest no ha estat un dels caps de setmana més bons, en quant a la temperatura i a les condicions per blocar. Tot i així el personal està fanàtic (o no té res millor a fer), i dissabte,  al "pàrking" del Clàssic de Can Bruguera, no hi cabia ni el cotxet d'en Puji (per cert, on deu ser en Puji...?).

La setmana passada vam estar  per Fussi amb un petit tractor anomenat "Alex, el llaurador de Centelles". El tracte era que ell em feia una visiteta guiada pel bosc de Fussimaña (Weert style), i jo a canvi, li ensenyava algunes de les petites "chuches" de Canbru. L'Alex, però, no va venir sol, n'Estévez i n'Omar varen ser al seu costat, probant tots els blocs, i deixant-se la pell, fins que, definivament una boira espessa els ho va impedir.

Es van tocar clàssics com Rèquiem per un romo, la maleïda placa de el Andamio, el quisquillós Cèrvol, el Koala, el brutal Peregrino, un clàssic bastant desconegut anomenat Cous Cous Clan (obra del mestre Fino), el perturbador Pàrkinson, el delicat Sauna Pilates (obert pel llegendari Jaume de Canyamars) i l'impertinent Mr.Potato. A banda dels anteriorment anomenats, també hi va haver lluita en dos nous clàssics, Endique Seco i Rascant grau, i es va finalitzar el dia saltant als divertits i amagats llançaments de Màgia Negra i Màgia Blanca, molt a la vora de Masai, un objectiu que al final no es va arribar ni a provar.

D'aquesta llarga llista, la majoria van marxar cap a Centelles, la butxaca de l'Alex bordava, tenia gana, i el motocultor, un cop arranca no té fre. Canbru, però, no té  fama de regalar res, i sempre es reserva alguna bofetada, pels nens malcriats, amb les dents plenes de càries, que volen totes les "chuches" per a ells, i estan acostumats a que els les comprin. Estimats centellencs, companys de l'altra banda del Congost, si en voleu més, haureu de tornar, i demanar-li amb educació a Canbru, si us dóna una altra "chuhe". Fins a les hores, sigueu bons minyons i reseu cada nit una oració a Sant Velcro...

El Motocultor fregant la recepció de Màgia Blanca

Omar a la primera bofetada del dia, Endique Seco
Endique Seco novament, ara el fustigat és n'Estévez

Torn de bofetades a Rascant grau, hòsties a mansalva...

Que Sant Velcro ens agafi confessats...

Cara a cara amb Rascant grau, l'esbudellador de Canbru

El Andamio tampoc va tenir pietat, ni canviant de peus de gat...

Arquejar? A això se li diu aglotinar

Grans moments a Rèquiem per un romo, com es nota que estava a l'ombra...

Quan un nen vol chuches i no n'hi donen posa aquesta cara

Omar i un mar d'hòsties a Rèquiem per un romo

En Genci va confessar no entendre res. De mica en mica, que estàs massa fort!

L'Andrea que torna a tocar la campana a Rèquiem, i en aquesta foto, també a Sauna Pilates

Javal convertit en un fervorós seguidor del Cous Cous Clan
Omar amb els ulls fora d'òrbita a l'explosiva arrencada de Mr.Potato


Jaume, un dels pocs ésssers vius que he vist pujar al capdemunt de El Andamio


Properament el video, on lògicament podrem disfrutar dels moments estelars dels integrants del Club Psiquiátrico Centelles i la resta de tarats del Maresme, que tant sovint em treu l'esma...

PD- Fussi tremola...

jueves, 13 de diciembre de 2012

Bon Nadal a tothom. Sigueu feliços, és una ordre



Sis dies i sis nits,
bufa el vent, el diluvi;
la tempesta devasta el país.
Quan va arribar el setè dia,
havia vençut la tempesta,
el diluvi, que havia lluitat com un exèrcit.
El mar es va calmar, va callar l'huracà,
va cessar el diluvi.
Quan vaig mirar el mar,
tots els sorolls havien callat,
però tot el gènere humà
s'havia convertit en fang

                                                                                         T.L

sábado, 8 de diciembre de 2012

Kalanya per Fussimanya




Avui Fussimanya ens ha obert els braços, i se'ns dubte també els dits, autèntic pernil dolç. Una visita per algunes de les joies de la zona, de la mà d'un guia excepcional, el repartidor de chuches, el petit gran Alex, que sempre parla d'en Bardi i del seu gran lema " si no es que yo quiera, es que hay que encadenar por ley". Molta tranquilitat, molts pepinos i més i més clàssics. Hem lluitat tot el que hem pogut. Els del KB, com és tradició, ens hem arrossegat, i de tant de tant hem sucat, ja ho crec si hem sucat, i sobretot magnesi! Cal destacar l'empenta i les apretades de la intrèpida Andrea, que s'enduu cap a Òrrius, terra de tiveitors, algunes pedres precioses i molts deures. En Jaume, absort per la Síndroma de Puji, ha perdonat sense parar, i ha demostrat una vegada més que està en un esplèndid estat de forma. El Teacher ha gaudit dels seus escleros plaqueros, de les seves famoses caigudes d'alçada, i d'aquells "bajons" encomanadissos que posen seny a la follia que m'embarga la raó i la dignitat.
També hem compartit part de la jornada amb l'Ivan, un homenet una mica més alt que l'Alex, per que esns entenguem,  el porter que tots voldríem tenir per poder provar pepinos sense haver de pensar en la caiguda, un armari empotrat motivat i motivador. 

En nom del KB, gràcies Alex!! Ens hem quedat amb molt bon gust de boca, tinc les butxaques plenes de chuches, però en vull més, hi tornem aviat!!!!

Oju a les repectives caderes...els protas de la pel.lícula "Los gemelos bloquean dos veces"

Fred i concentració en un bonic diedre

Bonica llum per a una bonica línia
Rebentant sense problemes...

Tibar i Perdonar

Tibant sense perdó...

Eric i Jaume prestant atenció a les explicacions de l'Alex

Mireu!! puc volar...!!

Que no ens enganyi la imatge, moments de pànic i descontrol a la sortida de Mossèn Fussi...

L'autèntic Neardenthal

Musliman, el drama del dia.



Premi per l'Andrea!
Pd- Propera parada Canbru Alex, te vas a hartar a chuches...
Aquest video forma part de la col.lecció KB Sessions, i com sempre és canyella en branca...



Komando Basura & Jerni Division from Secretaria Lee on Vimeo.

sábado, 17 de noviembre de 2012

OPEN BLOC PIRI


                                si lo que quieres es flipar "con o sin droga" ...OPEN PIRI 2012.

                                                CLICA AQUI I ELL T'HO EXPLICA !

jueves, 15 de noviembre de 2012

In memory Teacher Lee


Sector: Can Boquet Clàssic.
Nom: Teacher Lee.
Grau: Te lo inventas.

PD : Vamos a plantearnos que estamos todos locos,eso explicaria como somos i resolveria
        muchos misterios.

        Mark Twin   (1835-1910).

lunes, 15 de octubre de 2012

FONTAINEBLEAU DO MEU CORAÇAO

Amb el seu metre i mig rebentant lances que ni el Fernando Romay...

L'única foto a la que no surto afavorit...

Jeferson, decisió i lluita, i un sol objectu: Planxar pepinos.

Al mateix bloc d'abans, donant-t'ho tot, llepant la pedra.

Purasangre: filosofia purista, integritat i peus a terra. Un senyor.

Jeferson al borde de un ataque de nervios...sempre han de quedar deures!!

Campanazos nocturns, Uri fulminant L'Oasi, amb la lluna plena de fons.

En Senglaret, de força inhumana, deformant els romos de La Clau, excel.lent bloc.
Afterhour a Can Isatis, fiesta loca amb Dj.Tripi



Brutal lance a dos mans, TIC TAC, divertidíssim!

Overbooking al cotxe, viatge de tornada complicat, "cadascú lo seu". De bon rotllo...

Kueka i Marver controlant l'hora de sortida del nostre vol de tornada. Bacardi airlines.





A més afegeixo unes boniques imatges, aquesta perfecte exccució, a mans d'en Maraver, d'un bloc que molts van provar, però que a pocs vaig veure fer. El contingut d'aquest video pot ferir la sensibilitat d'algunes persones, abstenir-se de veure'l aquells que tingueu problemes d'autoestima, i el que sempre es recomana, no ho provin de fer a casa,  senzillament és ciència ficció...


jueves, 4 de octubre de 2012

FONTAINEBLEAU : ONLY CLÀSSICS, ONLY PEPINOS

Potser pels que mai hi hagin estat, el titular que encapçala aquest post, pot semblar exagerat i presumptuòs, però els que han tingut la sort de trepitjar terra santa saben de què estic parlant.
Fontainebleau és aquell racó de món, on els 365 dies de l'any hi ha peregrins, provinents d'arreu, blocant fins a morir, perdent el seny o recuperant-lo, visitant els grans clàssics, ni que sigui per fer-los una reverència, i bleusards, éssers endèmics de mètodes galàctics, que passegen l'estoreta de coeur en coeur.
Fontainebleau és una lliçó magistral rera una altra, és una massa que esclafa egos, un catàleg de postures per molts mai vistes,  la gran possibilitat de seguir aprenent i pels menys humils una tomba.

Durant el viatge de tornada amb avió, i suposo que per distreure'm, donada la terrible por que tinc a volar ( potser per això no faig corda), vaig dedicar-me a escriure uns versos, que en poques paralues volen descriure les experiències i sensacions viscudes a Fontainebleau, reflexions d'un malalt entre malalts. A part, també penjo algunes fotos, no totes, on pot apreciar-se la qualitat del lloc, que en Jofre no va parar ni un moment, i que jo era l'únic que feia fotos.

Diu així:
Vaig arribar com un orfe, amb la grip a flor de pell,
era dijous i plovia, fora i dins del meu cervell.
El meu rostre era un poema, però dins meu la llum brillava,
només d'imaginar-me blocant, em regalimava la baba.
Non stop estil psiquiàtric, bolleria industrial,
arribar a les dotze* a casa era el més habitual.
"Campanazos" a la nit, amb frontals de 300 euros, 
llar de foc, carnaca i vi, i directes a dormir.
Pegues tristos de tullit, enterrats en un projecte, 
que difícil ser bleausard quan ets fill de CanBruguera.
Mantels per depilar el pit, entrades a lo "gauché", 
tinc l'empeine tot partit i amb les mans no sé què fer.
Nits de "cortejo" al Cuvier, jocs de llums en la penombra, 
les guies no valen per res si tens al Gute a la vora.
Lances, plaques o desploms, plans, regletes o forats,
aquí el grau no està d'oferta, cal estar-ne asseventat.
Allà on miris hi ha pepinos, clàssics dels de veritat,
caldrien set vides senceres per planxar-ne la meitat.
Jo bloco, tu bloques, ell bloca,  és un joc sense final, 
Canbru és el Santuari, Fontainebleu la catedral.
  

*sortíem de casa a les 11 del matí i tornàvem a les 12 de la nit, com a molt d'hora. Epilèpsia pura.