La figura dels súper herois de sempre s'ha utilitzat per menystenir l'espècie humana. Aquests éssers, inventats per humans amb l'autoestima molt baixa, vetllen per la inseguretat dels homes, recordant-los en tot cas, les seves limitacions i la seva inherent incapacitat de resoldre problemes o conflictes. Aquests éssers ficticis, dotats de poders que els homes no tenen ni tindran mai, solen ser sempre el resultat d'un anhel patològic i malatís,i reforcen el model de la perfecció enfront d'una realitat ben diferent. Per sort, a la Família Lee no hi ha súper herois, ni l'anhel descabellat de la perfecció perduda, però mai trobada. Només hi ha, de tant en tant, eixuts cops de gràcia, que fan que la perfecció i els súper herois, esdevinguin conceptes casposos i erronis. Aquest, sens dubte, és un d'aquets cops, que de tant en tant llença el Petit dels Lee, un súper heroi de "pacotilla", que es vesteix de súper nan (per les dimensions), s'omple el paquet amb un mitjó, i surt a l'escenari disposat a ser imperfectament perfecte. Bravo Roger, per demostrar que els herois de veritat no duuen cap traju especial, ni tenen súper poders, en realitat són els que saben fer del seu entorn un món millor. WWWIIIIIIIIIIIII
Déu hos guard família lee. Soc un dels que va veure la proesa d'aquell dia, i una de les persones que no creia en superherois, fin aquell moment, pero vist el que vaig veure mentre feia lo que mes m'agrada fer al bosc (deixo que imagineu que era) veig sentir un ferd molt gran seguit d'un fort espatec. Al donar la volta amb el movil a la mà apunt per trucar a Iker Jimenez perque penava que veuria un alien o un ànima que s'apareixia, observo estupefacte la pesencia d'un esser bestit licros de color blau, amb una capa i un paquet que feia enveja, sota una bloc per javalis. Jo que soc així d'incredul vaig pensar: aquest tio es Nacho Vidal no? pero hem vaig equivocar, era el Crespo envasat al buit intentant el manolo master aquest. En veure el que estava probant i veure que aixó no ho poden fer gaires mortals vaig arribar a la conclusió de que no tots els superherois han de ser penya sobremusculada, amb uns biceps de 80cm i superpoders. aquesta historia es ficció qualsevol semblança amb la realitat es pura ficció
Així és Enric! em comformo amb le poder que m'ofereix la sorpresa i el humor absurd. Tot hi que encara que no pugui salvar a tota la població nord-americana (salvim vosté de tal situació i del dilema moral que comportaria) ni tampoc a la princesa d'un conte romàntic, almenys salvo un somriure, encara que l'arranqui, ja sigui per riure amb mí o de mí, tot creant allò que bé ha definit en Genci com una certa història de ficció.
Gràcies per les vostres rises! siguin escoltades per algún altre superheroi que tingui neveja d'aquest i vingui a deleitar-nos amb la seva patètica actuació!
encar ets a temps, de rectificar i tornar a ser humilt. Que no et guannyi l'ansia patetica ... Piar dos vegades el mateix bloc, akest egocentrisme ke et va creixent....
Et contestaré amb cortesia però també amb indolència, tal com has fet tu (tot hi que espero cometre menys errades ortogràfiques, encara que sigui utilitzant un corrector ortogràfic gratuït) i encara que sigui per a respectar la intel·ligència implícita en els meus raonaments i als coneixements del meu interlocutor.
Bé seguim: Tal com dius, no puc tornar a ser humil, doncs mai me n'he considerat, ser humil es per aquell que no pot ser una altre cosa, o per aquell poruc que ha de emetre veredictes que creu amb la força d'una sentència, però que tot hi així, ho ha de fer sota l'empar d'un anonimat. En qualsevol cas, la meva voluntat ha sigut la de ser realista e incús modest, però sobretot procurant mai ser malinterpretat per una ment malpensada i sensacionalista que vol fer del assoliment alie una victòria pròpia, desitjós de glòria per falta d'amor propi i ja més sucumbit a la vanitat que la víctima que acusa del seu propi delicte.
De totes formes em prendre la molèstia de fer-te quatre explicacions sobre les meves "piades" doncs entenc que es un tema que et preocupa altament.
Que jo sàpiga no he piat mai dos vegades el mateix bloc (això si m'ha sabut greu llegir-ho) a no ser que tu consideris dos línies un mateix bloc, i en aquest cas, per fer-te coneixedor i prescriptor de la situació hauries de haver pujat per aquestes dos línies i haver-les piat tant sols un cop per a poder acusar amb tanta naturalitat.
Si! tens raó, algun cop graduo més alt del que assenyala a la guia, tantes més vegades ho he fet en el sentit oposat, doncs les meves piades les faig per a mi, interpretant les meves sensacions i per a poder arribar a consens amb la resta de escaladors (sempre que aquests siguin coherents i no limitats per prejudicis)
Aprofito desde aquí per reforçar els meus actes, que apel.len la valentia del que diu el que pensa amb cara i ulls, amb nom i cognoms. El dia que L'anònim tingui aquesta virtut, les seves paraules seran escoltades al mateix nivell que les de la resta. Fins a les hores, seran(com diu la dita traduïda) paraules nècies a oïdes sordes.
Molt agraït per els teus comentaris i sempre disposat a rebre propostes, recomanacions i fidels critiques.
ANÒNIM, esperem una resposta que esclareixi una mica el teu eteri comentari, ple de buidor i d'acusacions inespecífiques, que trontollen més que un castell de cartes. Per acusar cal detallar, sino millor callar.
Tens raó anònim! la meva reflexió és tan agoserada com erronia!
Però com que m'agraden tant els disvarats com ser agoserat, m'aventurare a rectificar la meva pròpia reflexió: "ser anònim és per aquell que no pot ser una altre cosa" més que res perqeué no te COLLONS de deixar de ser-ho.
PD: I si, el bloc el vaig fer, però tant se val, segueix-ho pixant cada matí quan em llevo, i cagant assegut al vàter, tot hi que sovint ho faria sobre certes actituds poc amistoses i gairebé sempre fora de lloc.
Donç actitud poc amistosa es ser tan cregut , pensar solament en tu mateix i en els teus encadenes. I puja vies i blocs , per que et consideres tan bo i especial que a tu no et poden costar, han de ser morfos. La modestia com diuen per aqui , es molt valorada en certs cercles , te raó.
Anònim, tot i que a mi ja m'està bé el teu status, costa d'entendre el que dius, m'hi esforço per entendre't però, noi, tot el que dius no passa d'un lladruc incomprensible provinent d'un gos perdut i arraulit en un racó. Quin és l'objectiu de les teves crítiques? Va, vinga, torna-ho a intentar, sistematitza els punts a tractar, posa ordre en aquest femer que et porta a relliscar i empastifar-te continuament, pregunta't què és el que no t'agrada, descobreix-nos la teva visió d'aquest joc en el que quan es tenca l'equilibri cau de la banda del narcissisme més acomplexat, si senyor, si, parlem d'escalada i de les follies patètiques que molts dies ens embarguen. Anima't, treu el matxet, però sobretot pensa abans d'escriure i veuràs que no hauries d'haver escrit res del que has pensat fins ara.
Quina alegría descobrir que algú amb tanta lucidesa com la que ens has demostrat em percep com un escalador magnificient!!
Per fi he trobat algú que em valora i que veu que sóc increible i que els blocs no em costen gens! i que si em costen (només una mica eh) és perquè algú m'ha volgut putejar i m'ha posat el canto massa lluny!
T'agraeix-ho aquesta injecció d'autoestima i ego que m'acabés de regalar, doncs estava una mica deprimit i trist per els teus últims comentaris, em pensava que ja no m'estimaves gens ni mica.
Estic tant content que ara mateix m'en vaig a fer un ridícul i cutre vídeo disfressat de Superman o de Pagés per demostrar lo bo que sóc (encara que sigui fen produccions absurdes i ridicules).
NoNo Teacher! Ni molt menys... tot això li deia a l'Anònim, no pas a tú, que has fet un comentari molt acertat. Jo també estic desconcertat i lamento la falta de informació que no ens proporcionen, tot hi que sóc concient que no la rebrem!
Bon Nadal per a tú també Teacher!
Espero veuren's ben aviat i amb més temps per xerrar! salut!!
Totiiiiiiiiiiiiii!! Ja em va dir el Kueka que l'anònim eres tu, vaya liante!!!! Com va tot, tens millor els punts de la fimosi? A veyre si ens veiem un dia talòs que em faria molta il.lusió. Una abraçada molt forta, i deixa't sentir de tant en tant per la Familia Lee, ja saps que això és casa teva...
La figura dels súper herois de sempre s'ha utilitzat per menystenir l'espècie humana. Aquests éssers, inventats per humans amb l'autoestima molt baixa, vetllen per la inseguretat dels homes, recordant-los en tot cas, les seves limitacions i la seva inherent incapacitat de resoldre problemes o conflictes.
ResponderEliminarAquests éssers ficticis, dotats de poders que els homes no tenen ni tindran mai, solen ser sempre el resultat d'un anhel patològic i malatís,i reforcen el model de la perfecció enfront d'una realitat ben diferent.
Per sort, a la Família Lee no hi ha súper herois, ni l'anhel descabellat de la perfecció perduda, però mai trobada. Només hi ha, de tant en tant, eixuts cops de gràcia, que fan que la perfecció i els súper herois, esdevinguin conceptes casposos i erronis. Aquest, sens dubte, és un d'aquets cops, que de tant en tant llença el Petit dels Lee, un súper heroi de "pacotilla", que es vesteix de súper nan (per les dimensions), s'omple el paquet amb un mitjó, i surt a l'escenari disposat a ser imperfectament perfecte.
Bravo Roger, per demostrar que els herois de veritat no duuen cap traju especial, ni tenen súper poders, en realitat són els que saben fer del seu entorn un món millor.
WWWIIIIIIIIIIIII
Déu hos guard família lee. Soc un dels que va veure la proesa d'aquell dia, i una de les persones que no creia en superherois, fin aquell moment, pero vist el que vaig veure mentre feia lo que mes m'agrada fer al bosc (deixo que imagineu que era) veig sentir un ferd molt gran seguit d'un fort espatec. Al donar la volta amb el movil a la mà apunt per trucar a Iker Jimenez perque penava que veuria un alien o un ànima que s'apareixia, observo estupefacte la pesencia d'un esser bestit licros de color blau, amb una capa i un paquet que feia enveja, sota una bloc per javalis. Jo que soc així d'incredul vaig pensar: aquest tio es Nacho Vidal no? pero hem vaig equivocar, era el Crespo envasat al buit intentant el manolo master aquest. En veure el que estava probant i veure que aixó no ho poden fer gaires mortals vaig arribar a la conclusió de que no tots els superherois han de ser penya sobremusculada, amb uns biceps de 80cm i superpoders.
ResponderEliminaraquesta historia es ficció qualsevol semblança amb la realitat es pura ficció
Crespo:
ResponderEliminarAixí és Enric! em comformo amb le poder que m'ofereix la sorpresa i el humor absurd. Tot hi que encara que no pugui salvar a tota la població nord-americana (salvim vosté de tal situació i del dilema moral que comportaria) ni tampoc a la princesa d'un conte romàntic, almenys salvo un somriure, encara que l'arranqui, ja sigui per riure amb mí o de mí, tot creant allò que bé ha definit en Genci com una certa història de ficció.
Gràcies per les vostres rises! siguin escoltades per algún altre superheroi que tingui neveja d'aquest i vingui a deleitar-nos amb la seva patètica actuació!
Amen!
be familia !!!! seguin el ritme !!!
ResponderEliminarsalut!
bufff . . . no sé . . .
ResponderEliminarcrespo
ResponderEliminarencar ets a temps, de rectificar i tornar a ser humilt. Que no et guannyi l'ansia patetica ... Piar dos vegades el mateix bloc, akest egocentrisme ke et va creixent....
I els blocs que et costen, estan mal graduats i els pujes de grau ... tambe algunes vies ( ak 47).... o dius que son morfos....
ResponderEliminarRoger Crespo:
ResponderEliminarHola amic Anònim:
Et contestaré amb cortesia però també amb indolència, tal com has fet tu (tot hi que espero cometre menys errades ortogràfiques, encara que sigui utilitzant un corrector ortogràfic gratuït) i encara que sigui per a respectar la intel·ligència implícita en els meus raonaments i als coneixements del meu interlocutor.
Bé seguim: Tal com dius, no puc tornar a ser humil, doncs mai me n'he considerat, ser humil es per aquell que no pot ser una altre cosa, o per aquell poruc que ha de emetre veredictes que creu amb la força d'una sentència, però que tot hi així, ho ha de fer sota l'empar d'un anonimat.
En qualsevol cas, la meva voluntat ha sigut la de ser realista e incús modest, però sobretot procurant mai ser malinterpretat per una ment malpensada i sensacionalista que vol fer del assoliment alie una victòria pròpia, desitjós de glòria per falta d'amor propi i ja més sucumbit a la vanitat que la víctima que acusa del seu propi delicte.
De totes formes em prendre la molèstia de fer-te quatre explicacions sobre les meves "piades" doncs entenc que es un tema que et preocupa altament.
Que jo sàpiga no he piat mai dos vegades el mateix bloc (això si m'ha sabut greu llegir-ho) a no ser que tu consideris dos línies un mateix bloc, i en aquest cas, per fer-te coneixedor i prescriptor de la situació hauries de haver pujat per aquestes dos línies i haver-les piat tant sols un cop per a poder acusar amb tanta naturalitat.
Si! tens raó, algun cop graduo més alt del que assenyala a la guia, tantes més vegades ho he fet en el sentit oposat, doncs les meves piades les faig per a mi, interpretant les meves sensacions i per a poder arribar a consens amb la resta de escaladors (sempre que aquests siguin coherents i no limitats per prejudicis)
Aprofito desde aquí per reforçar els meus actes, que apel.len la valentia del que diu el que pensa amb cara i ulls, amb nom i cognoms. El dia que L'anònim tingui aquesta virtut, les seves paraules seran escoltades al mateix nivell que les de la resta. Fins a les hores, seran(com diu la dita traduïda) paraules nècies a oïdes sordes.
Molt agraït per els teus comentaris i sempre disposat a rebre propostes, recomanacions i fidels critiques.
Una salutació.
ANÒNIM, esperem una resposta que esclareixi una mica el teu eteri comentari, ple de buidor i d'acusacions inespecífiques, que trontollen més que un castell de cartes.
ResponderEliminarPer acusar cal detallar, sino millor callar.
"Ser humil és per aquell que no pot ser una altra cosa". Mare de Déu, quin disvarat!!!
ResponderEliminarXro el bloc el vas fer o no??? ho dic xq surt tallat, com aquells famosos muntatges que es veien fa un temps per no se quin blog...
ResponderEliminarCrespo:
ResponderEliminarTens raó anònim! la meva reflexió és tan agoserada com erronia!
Però com que m'agraden tant els disvarats com ser agoserat, m'aventurare a rectificar la meva pròpia reflexió:
"ser anònim és per aquell que no pot ser una altre cosa" més que res perqeué no te COLLONS de deixar de ser-ho.
PD: I si, el bloc el vaig fer, però tant se val, segueix-ho pixant cada matí quan em llevo, i cagant assegut al vàter, tot hi que sovint ho faria sobre certes actituds poc amistoses i gairebé sempre fora de lloc.
Donç actitud poc amistosa es ser tan cregut , pensar solament en tu mateix i en els teus encadenes.
ResponderEliminarI puja vies i blocs , per que et consideres tan bo i especial que a tu no et poden costar, han de ser morfos.
La modestia com diuen per aqui , es molt valorada en certs cercles , te raó.
Anònim, tot i que a mi ja m'està bé el teu status, costa d'entendre el que dius, m'hi esforço per entendre't però, noi, tot el que dius no passa d'un lladruc incomprensible provinent d'un gos perdut i arraulit en un racó. Quin és l'objectiu de les teves crítiques? Va, vinga, torna-ho a intentar, sistematitza els punts a tractar, posa ordre en aquest femer que et porta a relliscar i empastifar-te continuament, pregunta't què és el que no t'agrada, descobreix-nos la teva visió d'aquest joc en el que quan es tenca l'equilibri cau de la banda del narcissisme més acomplexat, si senyor, si, parlem d'escalada i de les follies patètiques que molts dies ens embarguen. Anima't, treu el matxet, però sobretot pensa abans d'escriure i veuràs que no hauries d'haver escrit res del que has pensat fins ara.
ResponderEliminarCrespo:
ResponderEliminarOstres Anònim!
Quina alegría descobrir que algú amb tanta lucidesa com la que ens has demostrat em percep com un escalador magnificient!!
Per fi he trobat algú que em valora i que veu que sóc increible i que els blocs no em costen gens! i que si em costen (només una mica eh) és perquè algú m'ha volgut putejar i m'ha posat el canto massa lluny!
T'agraeix-ho aquesta injecció d'autoestima i ego que m'acabés de regalar, doncs estava una mica deprimit i trist per els teus últims comentaris, em pensava que ja no m'estimaves gens ni mica.
Estic tant content que ara mateix m'en vaig a fer un ridícul i cutre vídeo disfressat de Superman o de Pagés per demostrar lo bo que sóc (encara que sigui fen produccions absurdes i ridicules).
Bon Nadal per a tú també!
Em fas dubtar Roger, et penses que jo sóc l'anònim? jajaja! no és pas el meu estil!
ResponderEliminarT.L
Crespo:
ResponderEliminarNoNo Teacher! Ni molt menys... tot això li deia a l'Anònim, no pas a tú, que has fet un comentari molt acertat. Jo també estic desconcertat i lamento la falta de informació que no ens proporcionen, tot hi que sóc concient que no la rebrem!
Bon Nadal per a tú també Teacher!
Espero veuren's ben aviat i amb més temps per xerrar! salut!!
Toti: jajaja, esteu tarats, anònim!, menja´m el cimbrell collons!!!, jajaja
ResponderEliminarTotiiiiiiiiiiiiii!! Ja em va dir el Kueka que l'anònim eres tu, vaya liante!!!! Com va tot, tens millor els punts de la fimosi?
EliminarA veyre si ens veiem un dia talòs que em faria molta il.lusió.
Una abraçada molt forta, i deixa't sentir de tant en tant per la Familia Lee, ja saps que això és casa teva...