domingo, 29 de diciembre de 2013

THE LAST ATTEMPT ( El último pegue del año...)

Después de títulos tan exitosos como "Llevo una pila en el ano", "Milagro Navideño" o "Un mono llamado Abstinencia", llega a nuestras manos lo último de la Productora KB. 
En esta ocasión se trata de esta bonita historia de Navidad, en la que conceptos tan universales como la pasión por un deporte, la puntería, la frustración, la amistad o el oportunismo, se entremezclan dando como resultado una de las películas revelación de estas Navidades, The Last Attempt, excepcional tanto por su brillante puesta en escena, como por su esperanzador mensaje.
En fin, esperamos que os guste y no dudéis en reenviarla a vuestros seres más queridos.
Una cordial salutación,

TheFamiliaLee.

PD- "No te hagas daño en el último pegue del año."





THE LAST ATTEMPT (El último pegue del año...) from Secretaria Lee on Vimeo.

sábado, 30 de noviembre de 2013

DES-TENSION ( Natural is better )

The King of Jambon deixant-se els dits com autènic pernil dolç en un 6b de calvos
Ja fa temps que el ressó del metall contra la pedra s'ha deixat d'escoltar al bosc de Canbru. Les marques d'aquell animal ferit, però, desgraciadament romanen i romandran en blocs que han quedat oblidats, només pel beneplàcit d'un insignificant i mediocre personatge que seguint el seu limitat instint va optar pel ruín i poc interessant mètode de l'escarpa i el martell, per al final ni aconseguir pujar per la majoria de les pedres que va intoxicar amb la seva malatia terminal.
Entre aquests blocs n'hi ha un, que havíem estat provant abans de la talla i que sempre s'havia mantingut com un repte d'aquells que saps que algun dia s'arribarà a realitzar.  Va ser batejat amb el nom de HighTension i seguint el mètode de l'escarpa es va aconseguir fer. En aquell moment ja es va parlar molt del tema dels picats, crec que el suficient.
Però nosaltres seguíem tenint la certesa que es podia fer mitjançant un mètode completament natural, només calia esperar el moment d'inspiració. Aquest moment, a la fi, va arribar divendres passat, després de molt de temps, i què importa el temps, quan tens la sensació d'haver topat amb la veritat. Els dèus del Santuari saben que s'ha fet justícia, malgrat que el rastre dels qui no van creure en l'impossible perduri per sempre en forma de cicatriu, cicatrius que evidencien que el neci només creu en les seves limitacions.
Aquest bloc està dedicat a tos aquells que un dia van mirar aquesta pedra amb els mateixos ulls que jo, a tots aquells que els mou el respecte i la verdadera superació.
Potser caldria que de vegades ens separèssim uns metres de la pedra, pensèssim en el què estem fent, destensèssim les mandíbules i intentèssim fluir una mica, jo el primer!

Salut!



DES-TENSION from Secretaria Lee on Vimeo.

martes, 5 de noviembre de 2013

Canbru: ONLY CLÀSSICS, ONLY COGOMBRES


Això no és normal...




La tardor ja ha arribat a Canbru. Bolets i domingueros, blocs i domingueros, aturats i domingueros. Comença la temporada del cogombre maresmenc, i què millor que encetar-la en companyia d'alguns dels integrants del Komando Basura. 
L'immens Jaume, mestre boletaire, que tornant del seu periple per Fonten ens va brindar l'oportunitat de compartir un dia per l'embullat Santuari, descobrint-nos un ocult univers micònic i guiant-nos fins a una vella zona sagrada, farcida de cogombres. 
No haguès estat el mateix si el Ranger d'Argentona no ens haguès acompanyat. Dotat d'un finíssim olfacte rastrejador de blocs i dones en zel, el gran Puyi, va pilotar la nau en tot moment, aludint com sempre a la verge Maria, en els moments crítics, i fent possible que en un dia com el d'ahir ens plantèssim cara a cara davant de la imponent i majestuosa Electrobira.
Va ser un dia intens, seguint el rastre llampant del rossinyol i dels descarats, però difícils de trobar, cogombres maresmencs. Creuant-nos tot sovint amb el llastimós rastre del desatinat domiguero, caminant sota les constants batzegades d'un implacable vent, que ens tallava la mirada i ens arrancava l'esperit, bufant amb contundència, esborrant el nostre rastre, callant les nostres veus, apoderant-se de cada racó del bosc, clamant amb despit i behemència, la tardor ja ha arribat a Canbru. 






ONLY CLÀSSICS, ONLY COGOMBRES from Secretaria Lee on Vimeo.

viernes, 25 de octubre de 2013

IN MEMORIAM...


A la rata que rosega tot el que troba, en especial els sacs aliens plens de blat. Al Captaire, que darrerament se'l veu demanant perdó pels carrers de Mataró, esperant un miracle que li curi les lesions, que ja s'han convertit en la seva ombra, i ja de passada vendre algun polar. Al Teacher, el lletrat de la Família, el Màster, l'advocat del blog, a qui li han crescut tant les ungles que ja no pot blocar, i esgarrapa el poc temps que li queda lliure per tocar la guitarra. Espero que algun dia no molt llunyà ens poguem retrobar, qui sap on, per disfrutar d'una bona ampolla de vi, un plat suculent i un bon grapat de punyals. Mentrestant seguiré escrutant el bosc de Canbru en busca de clàssics, que duen l'emprempta de la Família Lee, aquest reducte d'anormals, que disfruten mantenint-se al marge de la tan sovint distorsionada, mal entesa i llefiscosa normalitat.
Una abraçada amics!!!!



CCC in memory to... from Secretaria Lee on Vimeo.

martes, 17 de septiembre de 2013

TSUNAMI CHARLIE 7c+/8a!!!!

Diumenge, 8.30 del matí, sona el despertador, m'incorporo del llit mandrosament, miro per la finestra i comprovo que la maledicció encara em persegueix: està plovent. Tot i així, decideixo no fer-me enrrere i assistir a la cita que tinc amb en Teacher, fa molts dies que no escalo, tot l'estiu podria dir-se, m'haig d'arriscar.
Quan surto de casa l'Eric ja m'està esperant, disposat a trovar la clariana, animat a viatjar sense la certesa de poder escalar.
El Maresme està impossible, i decidim tirar cap a Sava. Durant el camí l'Eric m'explica que l'altre dia van estar-hi apretant amb la tropa, repetint vells coneguts i provant un nou bloc, obert recentment, durant l'estiu de 98, pel mestre Kueka. Es tracta d'un bloc 5 estrelles, situat més enllà de la pedra del sacrifici, batejat amb el nom de Tsunami Charlie. Segons va dir el mestre Kueka, deu estar rondant el 7c+/8a i és un autèntic table noite. Noto que les mans em comencen a suar, i reso perquè a Sava no hi plogui.
Miraculosament al bosc de Sava no hi plou, com a la Panxa del bou, però com que no volem fer resina ja ens està bé. Anem escalfant i posant els dits a tò, Tsunami Charlie és l'objectiu, de moment no té cap repetició i estic decidit a fer-ne la second ascent onsay al flash attempt.
 Mentre escalfem apareix en JB amb la família i uns amics, de passeig per Sava, no duu peus de gat però tot i així ens recomana que provem un esplèndid bloc de picats sobre l'arenisca tan sòlida de Sava, que molt amablement ens flasheja, però que finalment no aconseguim resoldre, caldrà tornar amb l'escarpa.
Finalment arriba el torn de petar la joia. En faig una primera lectura visualitzant els moviments i tocant les preses amb els ulls tancats, respirant profundament. Una vegada ho tinc clar netejo els cantos claus, ínfimes regletes i romos sorrosos, no vull sorpreses, tot ha d'estar perfecte. Acte seguit, l'Eric m'explica com va i el faig onsay, després de varios pegues.
El bloc és una putannada, felicitats mestre!!!! Gràcies a tu, ara Sava té un nou bloc brutal, vull aprofitar aquest regal duríssim que ens has fet per agraïr-te la teva dedicació a aquesta disciplina, el teu aplom, per ser just, insobornable i tenir el dò de l'encert pel que fa a cotacions i mètodes.  Tot plegat, esperem que aquest 7c+/8a brutal esdevingui un motiu de pes per deixar-se caure per aquest bosc; el recomano a tothom que tingui ganes d'apretar de valent (podeu veure le method, que jo vaig trobar, al video).

Aquí penjo el video d'aquesta última creació del gran Kueka: Tsunami Charlie.



Tsunami Charlie from Secretaria Lee on Vimeo.

sábado, 8 de junio de 2013

DOS PIRÒMANS A "LA BENZINERA"

BENZIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII!!!!!!

Un matí assoleiat, podríem dir que fins i tot xafogós, dos piròmans encesos com un llumí i un oasi d'ombra enmig de Canbru, la Benzinera i rodalies. Un altre gran clàssic mig oblidat i per molts desconegut, una joia i molts més blocs per deixar-s'hi la pell i repostar motivació en aquests dies d'agòniques nocturnes i llefiscoses matinals. Salut fills de Canbru!!!


La benzinera- CanBruguera from Secretaria Lee on Vimeo.

viernes, 17 de mayo de 2013

ภูมิภาค

ภูมิภาค from Secretaria Lee on Vimeo.

ไนซ์ปิดกั้นพื้นที่ของ qual ทราบชื่อ ... อีกเส้นบล็อกดีเต่าตั้งอยู่ในส่วนบนของภาค .... ชาย: มิลลิเมตรลิงข้างต้นหากไม่ได้เซนติเมตรด้านล่างหมู

viernes, 26 de abril de 2013

TEST A BLOC


"Si ocurre algo malo, bebes para olvidar, si ocurre algo bueno, bebes para celebrarlo, y si no pasa nada, bebes para que pase algo" 

miércoles, 17 de abril de 2013

La piedra filosofal

Perden el temps per internet he trobat aquesta paranoia...desconeixem els autors.Però te quelcom que m'agrada....
Loco no es el que ha perdido la razón, sino el que lo ha perdido todo, todo, menos la razón.
Enviar frase (1874-1936) Escritor británico.

domingo, 14 de abril de 2013

Balnearium Spring Sessions


 Nova entrega de moments inèdits al Balneari, dies de repòs i d'abandó, dies de penúria i d'oligoanúria. Aquest és el resultat d'una jornada en que qui més qui menys tothom va tirar de Decàleg, l'inacabable pou de les excuses, que en moments de sequia calma la set dels esportistes més atormentats, els uns en forma de lesió, d'altres frivolitzant amb el sobrepès i l'edat i els més tècnics parlant de condicions climàtiques. Retrobament a peu de clàssics com Masnou CrewPuji Siusplau, Guia espiritual o Instint aràcnid. Tot plegat un dia pletòric pel Komando Basura, que rebia amb els braços oberts als desencoratjats i repudiats que només van trobar refugi al Balneari, racó de misèries i politges malmeses, llar de tullits i d'amants de la barbacoa.

Specially dedicated to Jacinto...



BALNEARIUM 2nd PART from Secretaria Lee on Vimeo.

lunes, 1 de abril de 2013

BALNEARIUM 2013

Amb la finalitat d'esvargir l'atrofiat cervell d'en Puji i el d'un servidor, el divendres passat , sota amenaça de pluja, vam dirigir-nos a Summerhill, últimament rebatejat com el Balneari, per fer una mica el ronso i ja de pas visitar vells amics de pedra, d'aquells que mai et fallen.
El dia va ser esgotador, vam blocar a mort, o hauria de dir arrossegar-nos a mort?. En Puji, en un d'aquells rampells que li agafen, va transformar-se en el meu personal trainer i em va obligar a fer sèries a tots els blocs que vaig provar, amb l'excusa de grabar-los, però fent-ho sense prèmer el REC, i així vinga a repetir "tomas"...és un màquina. Qui cony em mana a mi fer-li cas? estic pitjor que ell!
Del material audiovisual que en va resultar, n'he destil.lat , com sempre, aquells fragments que careixen d'interès esportiu, però que donen aquella qualitat humana, que tant anhelo quan miro videos. Les confesssions d'un escalador de la talla d'en Puji, entomant la derrota amb resignació, moments tensos i plens d'emotivitat, de lluita i desesperació, moments que sempre condueixen a la superació o al dur camí del plor i l'excusa ancestral.
El resultat d'una trobada com la del divendres queda prou ben representada en el lamentable document que a continuació presento. Sé que pot ferir la sensibilitat d'algú, despertar vergonya aliena a d'altres i/o malmetre la meva dignitat, però cal ser sincer amb un mateix i donar allò que es té, sense artificis, sense falsedats, sense muntatges, la càmera no menteix. Ira, laments de gos atropellat, eufòries de borratxo de festa major, en fi, un despropòsit rera un altre, tot barrejat amb moments plens de tendresa, i així és com en realitat vivim la vida, aquest glop agredolç que no s'acaba mai...i millor que segueixi així...
Per acabar vull dedicar aquestes imatges als companys del Komando Basura, que sens dubte, tenen una cadira reservada a la terrasseta del Balneari, per asseure's a escoltar els ocellets i contemplar les meravelloses vistes de la deixalleria que hi ha des d'aquí.

Salut!

Balnearium from Secretaria Lee on Vimeo.

lunes, 18 de marzo de 2013

Bear Hunter or Beer Hunter

Més enllà de la gran muralla china, on els líquens i la molsa custodien cada centímetre de pedra, i on no s'hi escola ni un fil de sol, un bloc s'erigeix d'entre l'humit i entortolligat bosc maresmenc, a esquenes de les grans masses, quasi passant desapercebut. Es tracta de "El abrazo del oso", un antic resident del Santuari, que viu furtivament i en plena llibertat, mantenint la seva escència i aspecte salvatge i natural, i conservant el gra aspre i agressiu, tan característics de la regió, un trofeu digne de penjar sobre la llar de foc de la Família Lee.
 Per aquests motius, i perquè aquest és un racó especialment silenciós, vaig decidir sortir en busca i captura d'aquesta pedra,  de la que ja fa molts anys que en conec l'existència, però amb la que mai havia gosat barallar-me, donada la seva incòmoda caiguda...
Una vegada un vell caçador, o era un venedor... tant se val, l'important va ser la frase que encara no he oblidat, va dir-me :" per a caçar un llop has de pensar com un llop". Què calia fer doncs per caçar un bloc anomenat "El abrazo del oso"?  Sens dubte apretar com un autèntic plantígrad,  en una exquisida sessió de pressions i força d'estòmac, de talons i curioses patates, i una sortida d'allò més tècnica, marca de la casa.  Després d'una estressant i ferotge lluita contra el mal temps,  sota el més impertinent dels plugims,  finalment aconseguia muntar-me sobre el llom de l'os, literalment parlant, inmortalitzant per a la Família aquesta bonica peça del museu de Canbru.
No sempre surto a caçar, però quan ho faig procuro no tornar amb les mans buides, no parlo de graus, parlo de línies interessants, i de bona companyia, així sempre tinc un bon motiu per brindar, i algú amb qui fer-ho. Lluito i m'hi deixo la pell, de vegades fins i tot crido i perdo els papers, el desig d'encadenar és tan fort com la necessitat de celebrar-ho, i així la convicció es mutiplica i tot plegat em fa sospitar que  en el fons no sóc més que un simple caçador de birres.



El abrazo del oso 6c - Can Bruguera from Secretaria Lee on Vimeo.

martes, 19 de febrero de 2013

miércoles, 13 de febrero de 2013

S'estufa a estiu...

Xiquetes no patiu que la figa es pal piu, tant en hivern com en estiu.

alpha blondy from Secretaria Lee on Vimeo.

Jo tenc un ariçonet que en sentir olor a fufa pega bot i s'estufa.

Graham Boulder from Secretaria Lee on Vimeo.

sábado, 26 de enero de 2013

CANBRU "LA YIJÁD"

Un nou bloc, de la mà del tarat d'en Kueka. Característiques ineludibles Captaire style: Imaginació i números de circ marca de la casa, lectures surrealistes, i moviments subtils d'empeine.
Queda palès que el bosc ens segueix regalant línies impressionants, completament naturals, d'un granit capritxós i aspre, que de vegades es presenta en forma de joia, i d'altres de mur estètic però impracticable, que de vegades ho aguanta tot, i d'altres rebenta i s'esberla sense perdó. És el granit del Maresme, el nostre granit,  un granit autèntic, sever, el que ens ho dóna tot , i on ho donem tot, el granit del Santuari, un refugi que cal preservar i mantenir lliure de sika i escarpes, almenys d'ara en endevant, un granit que ens convida a disfrutar i a superar-nos, i que ens demostra a cada instant que la natura és més important que el grau, i que el grau sempre ha de ser natural.
Canbru Style forever! 



YIJÃD 7a - Can Bruguera from Secretaria Lee on Vimeo.

miércoles, 16 de enero de 2013

SIT JAIL ! SIT JAIL! SIT JAIL!

Muestras de la feroz batalla llevada a cabo...
Una vez más, las valientes tropas del Komando Basura, con la inestimable aportación de los grupos aliados, han logrado llevar a cabo con éxito una nueva misión. La pericia y el tesón de los bravos patriotas, ha sido, sin lugar a dudas, el motor de esta singular gesta, que nos llena hoy de orgullo celebrar.
Tan sólo a escasos dias de la victoria, un solo hombre, armado con un machete, abría, en una arriesgada micción, el camino hasta la trinchera enemiga. Tales hazañas no podrían haber sido posibles sin la inusitada hombría del argentonense Pujil, más conocido como el "carnicero del metal", gran conocedor de la zona y de todos los clubes de alterne habidos y por haber. 
Después de reiterados ataques al frente enemigo, protagonizados por héroes tales como el sargento Jaime de Cañamars, liderando las tropas de Falopio, y apoyado por un grupo especial constituido por el maresmeño Alberto Dotras y el roedor de la Cataluña central, José el igualadino, o por el sagaz estratega, el Capitán Alberto Jover,  uno a uno han ido cayendo los objetivos marcados, hasta que finalmente se ha impuesto la voluntad del pueblo maresmeño, consiguéndose así una aplastante victoria por parte de la resistencia corta, tirando a bloque puro.
Después de la tormenta del Domingo, aprovechando las bajas temperaturas, y la soledad que brindaba un lunes laborable, el ocatino Enrique Tocino, siguiendo las instrucciones del Capitán Jover, lograba anteayer liberar esta pequeña fracción del Santuario, que vuelve a ser ya un remanso de paz y júbilo, aunque quién sabe hasta cuando. 

Retumban ya por todo el bosque las masas embravecidas aclamando al unísono un mensaje rotundo y ensordecedor: Sit Jail! Sit Jail! Sit Jail!






SIT JAIL 7b+ Can Bruguera from Secretaria Lee on Vimeo.