El dia va ser esgotador, vam blocar a mort, o hauria de dir arrossegar-nos a mort?. En Puji, en un d'aquells rampells que li agafen, va transformar-se en el meu personal trainer i em va obligar a fer sèries a tots els blocs que vaig provar, amb l'excusa de grabar-los, però fent-ho sense prèmer el REC, i així vinga a repetir "tomas"...és un màquina. Qui cony em mana a mi fer-li cas? estic pitjor que ell!
Del material audiovisual que en va resultar, n'he destil.lat , com sempre, aquells fragments que careixen d'interès esportiu, però que donen aquella qualitat humana, que tant anhelo quan miro videos. Les confesssions d'un escalador de la talla d'en Puji, entomant la derrota amb resignació, moments tensos i plens d'emotivitat, de lluita i desesperació, moments que sempre condueixen a la superació o al dur camí del plor i l'excusa ancestral.
El resultat d'una trobada com la del divendres queda prou ben representada en el lamentable document que a continuació presento. Sé que pot ferir la sensibilitat d'algú, despertar vergonya aliena a d'altres i/o malmetre la meva dignitat, però cal ser sincer amb un mateix i donar allò que es té, sense artificis, sense falsedats, sense muntatges, la càmera no menteix. Ira, laments de gos atropellat, eufòries de borratxo de festa major, en fi, un despropòsit rera un altre, tot barrejat amb moments plens de tendresa, i així és com en realitat vivim la vida, aquest glop agredolç que no s'acaba mai...i millor que segueixi així...
Per acabar vull dedicar aquestes imatges als companys del Komando Basura, que sens dubte, tenen una cadira reservada a la terrasseta del Balneari, per asseure's a escoltar els ocellets i contemplar les meravelloses vistes de la deixalleria que hi ha des d'aquí.
Salut!
Balnearium from Secretaria Lee on Vimeo.
Summerhill reload !!!!!!!
ResponderEliminarEl Balneari, quin gran nom . . . el pati del psiquiàtric, la Reserva irreductible. Aquest cap de setmana a veure si m'ensenyes aquesta placa tan bona, després anem a fer una petanca i ens mengem un parell de morgans, en silenci, amb estil, entre valents pits rojos que vindràn encuriosits pel soroll de la dentera i el cruixir de les mandíbules endurides. Quan ja no en quedi res de nosltres no et preocupis, com un chamán el Ranger ens portará de tornada a casa, a la porta del crematori, amb la moneda sota la llengua preparada per a que el barquer ens creui a l'altra banda del riu, allà on tot té raó de ser, i per suposat un preu massa alt
ResponderEliminarA veure si puc, de totes formes t'haig de dir que aquesta placa està feta per tú, la gaudiràs com un enanu. En quant a lo dels morgans i els pits rojos, pots comptar amb mi, no tinc res millor que fer...
Eliminarquan anem al balneari?????
ResponderEliminarMolt ansiat dr.Morgans, sempre que jo puc tu no pots i vicebersa, però confio en que trobarem el dia i el moment per grabar l'encadene de LLevant air i del Miratge, tots dos joies marca de la casa, i e ncara esperant una primera ascenció. En fi, prepara't perquè quan arribi el dia estiguis a l'alçada dels pepinos.
EliminarUna abraçada i penja aviat algun video, que el nivell últimament és deplorable...
diumenge?
EliminarVale, en principi pots comptar-hi, el Teacher també s'apuntarà i a veure què fan en Jaume i en Pujil. Parlem dissabte malalt!
EliminarTeacher i Jaume confirmen per diumenge al Balneari
Eliminarflipa loco aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa mucha coca no?
ResponderEliminar