sábado, 8 de diciembre de 2012

Kalanya per Fussimanya




Avui Fussimanya ens ha obert els braços, i se'ns dubte també els dits, autèntic pernil dolç. Una visita per algunes de les joies de la zona, de la mà d'un guia excepcional, el repartidor de chuches, el petit gran Alex, que sempre parla d'en Bardi i del seu gran lema " si no es que yo quiera, es que hay que encadenar por ley". Molta tranquilitat, molts pepinos i més i més clàssics. Hem lluitat tot el que hem pogut. Els del KB, com és tradició, ens hem arrossegat, i de tant de tant hem sucat, ja ho crec si hem sucat, i sobretot magnesi! Cal destacar l'empenta i les apretades de la intrèpida Andrea, que s'enduu cap a Òrrius, terra de tiveitors, algunes pedres precioses i molts deures. En Jaume, absort per la Síndroma de Puji, ha perdonat sense parar, i ha demostrat una vegada més que està en un esplèndid estat de forma. El Teacher ha gaudit dels seus escleros plaqueros, de les seves famoses caigudes d'alçada, i d'aquells "bajons" encomanadissos que posen seny a la follia que m'embarga la raó i la dignitat.
També hem compartit part de la jornada amb l'Ivan, un homenet una mica més alt que l'Alex, per que esns entenguem,  el porter que tots voldríem tenir per poder provar pepinos sense haver de pensar en la caiguda, un armari empotrat motivat i motivador. 

En nom del KB, gràcies Alex!! Ens hem quedat amb molt bon gust de boca, tinc les butxaques plenes de chuches, però en vull més, hi tornem aviat!!!!

Oju a les repectives caderes...els protas de la pel.lícula "Los gemelos bloquean dos veces"

Fred i concentració en un bonic diedre

Bonica llum per a una bonica línia
Rebentant sense problemes...

Tibar i Perdonar

Tibant sense perdó...

Eric i Jaume prestant atenció a les explicacions de l'Alex

Mireu!! puc volar...!!

Que no ens enganyi la imatge, moments de pànic i descontrol a la sortida de Mossèn Fussi...

L'autèntic Neardenthal

Musliman, el drama del dia.



Premi per l'Andrea!
Pd- Propera parada Canbru Alex, te vas a hartar a chuches...
Aquest video forma part de la col.lecció KB Sessions, i com sempre és canyella en branca...



Komando Basura & Jerni Division from Secretaria Lee on Vimeo.

5 comentarios:

  1. Si senyor, quina picada de dits . . . sempre quedarà l'amistat i respecte cap als nobles membres del K.B, i els bons moments, que sempre són tan bons . . . per moments. Després un tanca els ulls amb el sol i el fred a la cara, estirat al matalàs, acariciant amb les parpelles les fulles dels arbres que es remouen contra el vent, i tot desapereix just abans de que t'esclafin el cap amb una pedra del tamany d'aquesta estupidesa que estàs llegint

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Jo sóc dels que ho acabaria amb un tret al cap...i le que les fulles acariciarien és el meu anus després de cagar sobre el teu cap rebentat. (sempre quedarà l'amistat i respecte cap als nobles membres del K.B, i els bons moments, que sempre són tan bons . . . per moments.).

      Eliminar
  2. Bella imatge, bella imatge camarada fecal, subtil i refinada . . . . Femtes i cervell tot aplegat a peu de Mossèn Fussi en ofrena sacra. Un cadàver més a Fussimanya, ja no ve d'aquí . . . Uns hi perden la vida, d'altres la dignitat, li diuen mort en vida, condemnats a justificar-se entre gegants de pedra i psicosis vegetals

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Dit d'una altra manera, al final de Mossèn Fussi no hi ha vent ni fulles, només hi ha la fredor del metall encanonant-te el clatell, i una mà innocent que fa girar el carregador d'un revòlver dotat d'una sola bala, una sola bala que pot ser que sigui per tu, o per algú altre, que empés per l'ambició més absurda, gosi coronar-ne el cim.

      Tots perdem la vida cada dia, per sort encara hi ha moments en que la recuperem...

      Eliminar