domingo, 12 de febrero de 2012

No provin de fer això a casa...

Esta Superman conversando con Spiderman...

-Spiderman: El otro dia me encontraba saltando por encima de la metrópolis cuando, de repente, encontré una mujer tremendisima tomando el sol en el techo de su edificio, totalmente desnuda con las piernas abiertas al máximo!!!!!

-Superman: Bien Spiderman! y que y que!??… (con voz alterada por la emoción)

-Spiderman: Pues me retire el traje, y sin pensarlo me deje ir en picado….

-Superman: Y luego, y luego!!??

-Spiderman: Que desde entonces el hombre invisible no me dirige la palabra...

Perqué la vida dels superherois, no és tan fácil com ens la pinten a les pel.lícules, i perqué tot hi que a algúns s'els ha concedit alguna capacitat o siutació paranormal, o privilegiada, fruit de circumstàncies fortuites, la resta sempre podem comptar amb la inestimable força de voluntad per arribar allí on ens proposem...

EL SUPERHEROI DE LA SALLE

23 comentarios:

  1. El dia de la Bèstia!!!!18 de febrero de 2012, 8:54

    Que polles és això?!?!?!?!?!?!

    Fins ara seguia aquest blog, però crec que deixaré de fer-ho ... quina traició als principis del Santuari, primer la sika i ara el plàstic ... Amb que ens sorpendreu ara, amb l'escarpa i la maceta??!!

    Lleig ... molt lleig ... els tentacles del vidrier van fent-se lloc i trepitjant fort fins a esborrar els vestigis de la moralitat de Can Bru ... i ho he comprobat avui mateix ...

    Llarga vida a les putes i l'alcohol!!!!

    ResponderEliminar
  2. Ja pots deixar de fer-ho (seguir-lo), no cal ni que ho comentis, de ben segur que NO hi haura cap esforç per a mantenir una atenció amb una crítica totalment desorientada...

    De totes formes, gràcies per l'insolent i desafortunat comentari sense firma.

    PD: canbru... canbru... canbru...es que no sabeu dir o veure res més enllà?

    PetitLee

    ResponderEliminar
  3. Cal recordar que aquest és el lloc per aquelles ments que viuen desorientades i fan crítiques desafortunades. Aquí no hi ha lloc pel respecte que imposa la normalitat i les encaixades de mans tèbies que fan de la vida un lloc trist amb olor a clavaguera. Volem ensumar perfums exòtics i agradables quan en realitat fem pudor de caca perquè portem el cul brut. Que cadascú digui el que vulgui i llenci les canonades que més li agradin. Pirates desafortunats llençant les nostres neurosis contra blocs de granit, de la forma més insolent i airada. Ens encanta establir categories, classificar, excloure, i trobar un lloc amb sentit entre la comunitat humana ni que sigui a través de l'habilitat per encarar una paret que ens fa únics i ens distingeix dels demés éssers que ens envolten, que també ho intenten a la seva manera i no ho fan tan bé com nosaltres. Però no en farem bandera d'això, compartirem la nostra superioritat en forma d'amistat i bon rotllo. Ens animarem uns als altres amb crits impersonals entre tot el decorat de marques i colors per haver triat aquesta manera de viure i superar-nos a nosaltres mateixos en el camí per diferenciar-nos dels altres. A qui li importa res quan no té a veure amb el mètode de taló o punta per reventar un bloc. Homes de múscul i gran valentía que es juguen la pell per . . . saber qui són? per deixar de banda una realitat que no conta amb ells? per establir vincles amb altres éssers? per buscar una misteriosa germanor entre mètodes i graus? per omplir la inevitable necessitat de passar les hores que tan llargues es poden arribar a fer? per buscar nòvia o nòvio? per realçar la malmesa autoestima que cada dia es desintegra una miqueta més? Per què ens agrada? què ens agrada?

    Aquí deixo el meu desafortunat i anònim comentari. Mori la identitat.

    ResponderEliminar
  4. Sí! Sí! Sí! Bla! Bla! Bla!...

    Paraules textuals del nostre molt estimat i enigmàtic ànonim:

    -Cal recordar que aquest és el lloc per aquelles ments que viuen desorientades i fan crítiques desafortunades (A sí? vaja... si tú ho dius...)

    -fem pudor de caca perquè portem el cul brut (no dubto de la certesa d'aquesta afirmació, però singularitzem... "piensa ladrón que són todos de su misma condición...")

    -Que cadascú digui el que vulgui i llenci les canonades que més li agradin (I tant! més faltaría! sempre benvingudes seràn i rebudes com es mereixen estaràn, sempre amb el seu mateix tó, política i compustura. "a grandes preguntas, grandes respuestas")

    -Ens encanta establir categories, classificar, excloure / ens distingeix dels demés éssers que ens envolten, que també ho intenten a la seva manera i no ho fan tan bé com nosaltres / compartirem la nostra superioritat en forma d'amistat i bon rotllo (Defineix molt bé el que sembla la teva actitud! que sol ser pròpia d'un esnob, clàsista, arrogant i desconsiderada i per més inri hipòcrita... segur que et guanyaràs l'admiració de més de un innocent! et felicito!!)

    -A qui li importa res quan no té a veure amb el mètode de taló o punta per reventar un bloc (Doncs a mí! m'importen un munt de coses més enlà, no tinc la perspectiva tant limitada, tot hi que a vegades ho pugui semblar...)

    -Per què ens agrada? què ens agrada? (preguntes molt filosòfiques o interessants, que per altre banda no acabo de associar amb tot aquest context, però tan se val...)

    -Mori la identitat (si, si, es clar, si ens interessa que mori el que fagi falta... espero que no sigui si més no per amagar una covarda tendència a no mostrar la teva opinió PERSONAL)

    El petit lee (ROGER CRESPO MASSÓ, per si cabien dubtes)

    ResponderEliminar
  5. A veure .... de què estem parlant?

    Petit Lee, la crítica es per deixar entrar certes "coses" que res ténen a veure amb la filosofia!!! Crec que a vegades, tots una mica, em perdut la perspectiva més pura de l'inici d'aquest espai de debat i de crítica, per donar i rebrer!!!

    Ja saps petit lee, no es oro todo lo que reluce!

    ResponderEliminar
  6. Així doncs:

    NO HACE FALTA DECIR NADA MÁS!!!

    no es oro todo lo que reluce, ni todo el oro reluce...

    QUE ESTOOOOOO MU LOCOOOOOOOOOOOOOOO!!

    PERO TIRA PAAAA LANTEEEEEEEEEEEE NO!? O MONTAMO UNA MESA AQUI O QUE?

    HO HAVEU VIST!!!?? LA MARE QUE ELS VA PARIIIIIIIIIR!!

    QUE SOY ER PUXIIIIIIII! QUE SOY ER PUXI COLEGAAAAAAAAA!!

    SABE LO QUETEQUIEROECIR!?

    ResponderEliminar
  7. Després de la profundíssima i brutal crítica (completament desorientada, ho celebro) del Petit Lee, no em queda cap altre opció que anar al lavabo a netejar-me el cul després del sorprenent revés produit per un inaudit argument furtat del refraner que sempre ens acompanya en els amargs moments de desesperació i desconcert. Són aquests moments els que ens empenyen a comulgar amb la identitat del nostre nom, grabat a foc entre els xiscles del ramat, a treure pit amaprats per la racionalitat dominant del pensament “normal”, és fàcil i tranquil.litzador adherir-se i abraçar els pilars sòlids i durs (falus) que sostenen la nostra estructura mental, tot esperant que no sigui massa diferent de la dels demés i aleshores ens agafi por d'estar sols a les fosques entre judicis i raonaments que provoquen cares de fàstic, indignació o estimulen l'esperit de correcció dels führers de la normalitat que com dovermans vetllen amb els seus judicis pel compliment dels acords tàcits que fan de la convivència i les relacions humanes una trista malaltia plena de diversió, neurosis, bon rotllo, bilis i que fa créixer un silenci comprometedor dins el nostre cap quan ens preguntem qui som. Tú ho has dit Petit Lee (tornant al refraner) . . a grans preguntes, grans respostes, és un argument profund, una Gran resposta. Per altra banda, fer referència a la inconveniència de preguntes fonamentals tals com per què o què ens agrada d'una cosa apelant a la coherència amb un context determinat també em sembla un signe d'intel.ligència que sense cap dubte hagués merescut un fruit de la collita selecta del refraner. Sóc snob, altaner, classista, arrogant, desconsiderat i hipòcrita, entenc que la veritat o nuesa de certes pulsions provoqui el rebuig conscient en forma de negació, és el vell joc d'atribuir a un altre que no sóc jo tota la foscor inconfessable que forma part dels nostres actes i judicis. Accepta la competitivitat que mou els teus actes i tingues ben clar que el bon rotllo i el companyerisme, entre altres raons, es fomenten perquè tot es mantingui dins d'un marc controlable, “Hubo muy buen rollo en la compe, amigos y buenos premios”.
    Can Bru, Can Bru, Can Bru . . . .no tenim res més al cap, no. He sentit a parlar molt del Santuari i jo mateix he sentit la màgia de l'indret en alguna ocasió, allà no hi havia führers ni dovermans, ni “venga bou, c'mons, bichos”, ni polles d'aquestes . . . rienda suelta a les pulsions i a l'egoisme, a tot lo lleig que fa pudor de merda, arrosseguem pel Santuari l'exili de nosaltres mateixos en busca d'un possible retrobament, sense saber que, putser, en aquesta manca de pudor o amb aquest excés de pudor es creen les condicions perquè neixi una possible germanor.

    Mori la identitat i l'ansietat dels que la precisen

    ResponderEliminar
  8. Senyoria, membres del jurat, anònims desafortunats i reconeguts indignats, amics del discurs inflamable:

    Primer de tot m'agradaria agrair-vos a TOTS, la vostra sinceritat i esforç, aquest gest espontani d'incontinència verbal, que al meu entendre pot dignficar, car amb molta facilitat també pot empastifar. De moment, llegir-vos, ha estat com assistir a un judici, al judici virtual contra "el dia de la Bèstia". Els motius?

    -Tenir una opinió desafortunada i insolent.
    -Atemptar contra els sentiments del col.lectiu del Blog, amb la punyent amenaça: " Fins ara seguia aquest blog, però crec que deixaré de fer-ho .."
    -Incitar a la polèmica que suscita l'ús de la maceta i l'escarpa, fora de l'àmbit de la construcció.
    -Ser crític i contundent amb el contingut del post, i amb el seu artífex, el vidrier de Sants.
    -Insinuar que Canbru és el centre de l'univers.
    -Fer apologia de la prostitució i l'alcoholisme en un blog clarament enfocat a l'esport, la vida sana i el món infantil en general.

    Ens trobem davant de dos individuus, que comparteixen diferents punts de vista. Dos porcs, al cap i a la fi, que s'embruten amb la mateixa merda. L'un riu i l'altre rondina, l'un diu i l'altre es defensa, però de què? Tot plegat fa pudor de caca, caca de nedó, caqueta curosament envolcallada en bolquers, aquella tifeta amarga que quasi fa més gràcia que fàstic. Culs bruts, culs nets, anàlisis sintàctics, metàfores reveladores, ulls per ulls, dents per dents, filosofia i preguntes interessants, rabietes gratuïtes,mofa,ironia i paper de wàter, muntanyes de paper de wàter.

    I amb tot això,hem embussat la tassa. Ara sí que tenim el cul brut, i la merda no deixa de vessar. S'ha embrutat la intenció inicial, s'ha diluït el missatge, quasi hem perdut el nord mirant-nos tant el melic, i amics, si s'ha de condemnar a algú, que aquest sigui el Vidrier, que ha estat el primer que ha empastifat aquest blog amb la seva merda.

    Senyoria, no tinc res més a dir.

    ResponderEliminar
  9. Lamento que aquest video us hagi alterat tant !! El petit Lee i jo vem pensar que la tonika disfreses seria divertida... lamento k no hagi sigut així...

    Petit Lee, no traicionis la familia per un trist vidrier... culpa'm de tot a mi i als meus tentacles i salva't tu q pots !!

    Us presento les meves diculpes... desapareixen completament i deixant-vos ben tranquils !!

    Condemneu-me i castigueu-me... fuetades? masoquisme proctologic? Acceptare de bon grat el vostre castig o deus del Santuari !!

    Amen !!

    El vidrier

    ResponderEliminar
  10. Molt d'acord amb vosté Sr. Perry Lee Manson:

    a saber:

    -(incontinència verbal, que al meu entendre pot dignficar, car amb molta facilitat també pot empastifar) Una eloqüència incontinguda que per creure's amb una capacitat retòrica, ha dit molt per a no expressar gaire i s'ha convertit en (molt ben definida) empastifosa.

    -(S'ha embrutat la intenció inicial, s'ha diluït el missatge, quasi hem perdut el nord mirant-nos tant el melic) totalment cert, s'ha diluït, gairebe podriem dir que s'ha pervertit o podrit. Però No! senyor Jutge convidat! no s'ha de condemnar a ningú, i si fos el cas de jutgar a algú, en primer li tocaría a aquest esser escatologic, que pateix de coprofàgia i no pot parlar sense escupir merda per la boca embrutint el seu missatge i profanant el respecte que els seus destinataris li guarden amb estoicisme... de totes maneres no sería aquest el seu delicte sino el d'atemptar de forma polifacètica, com si d'un esquizofrènic bipolar es tractés, intentant enganyar a algú que ha prés per ingenu de forma erronèa i amagant-se darrera d'una mascàra amb una justificació que suposa filantròpica per evitar una ansietat del seu interlocutor que mai a existit...

    Bé... que petit és fa el món per aquells que es creuen massa grans...

    PD: de Filosòfia, Santuaris, Vidriers i altres profecions no hi caben en aquest comentrai, doncs no hi caben tampoc en el meu curt enteniment...

    Gràcies per a fer-me reflexionar i així poder-me reafirmar dintre del meu racional i normalitzat coneixement.

    Et deixo amb el teu confesor i àmic el Sr. Roca. (Que vagi de gust la merdosa bacanal)

    Petitlee

    ResponderEliminar
  11. El dia de la Bèstia!!!!20 de febrero de 2012, 5:28

    Amen !!

    ResponderEliminar
  12. No entenc molt bé tot el que dius, però sí entenc que sóc bipolar, copròfag,profanador de respectes,i usuari d'una retòrica empastifosa, així com també entenc, que no has entès res, que t'ho prens tot massa a pit, i que no cal que ara l'emprenguis amb mi, a no ser que també estiguis jugant. Què no ho veus que m'és del tot indiferent si el Vidrier o tu pengeu un video o un altre, que no veus que estava estirant de la corda que vosaltres m'heu oferit. Jugar, se li diu jugar, potser som una mica salvatges, però crec que no és cap novetat, tu mateix alguna vegada bé ho has fet, ho recordes? Recordes el que et vaig dir?
    Bé, amb la boca plena de merda, m'acomiado i et demano que no t'enotgis, jo només volia jugar una mica, i confio en que tots els altres contertulians també.
    Petons empastifosos i letrínics! Ens veiem per Canbru, o per on sigui...

    ResponderEliminar
  13. EL dia de la Bèstia!!!!20 de febrero de 2012, 7:29

    Jo en sé d'un que ara mateix s'està fent un fart de riure, al final el resultat és el que compta i els mitjans són completament indiferents, siguin del color i tò que siguin.

    Perry Lee Mason i Petit Lee, donat que els dos sou Lee, no val la pena aquest fratricidi.

    El primer comentari és meu, per no entendre qué collons fa aquest post a un lloc com aquest. Publicitat encoberta del plàstic. A partir d'aquí cada ú té els seu motius per haver-ho fet i per criticar-ho, però la família, donat que els dos torno a reiterar us heu posat i sou suposadament "Lee" és intocable i invulnerable.

    Vidrier, tu téns els teus espais de promoció de la teva sala, aprofita-ho que segur que se't dona molt bé i saps com fer-ho, ningú t'ha d'explicar res. Però aquest espai és pel que és, sota la meva manera d'entendre-ho.

    Aquí pau.

    ResponderEliminar
  14. enutgar-me? espero no haver causat en cap moment aquesta erronea impressió, si hagues estat aixi les meves febles paraules haurien estat unes altres, probablemet descalificatius no justificats, mal dirigits i amb una clara intenció de ofensiva, tot molt lluny de la meva voluntat i de la realitat.

    Com molt bé he dit anteriormen a grandes preguntas, grandes respuestas. i la meva dedicació en aquestes locucions són per a mostrar la meva diferencia de opinions, amb la idea de fer prevaldre la rao en un estat de incoherència o error, que per altre banda no dubto de que pugui còrrer a càrrec de la meva pròpia persona.

    Així, que per suposat que era concient d'aquest absurd i divertit joc de paraules i impresions...
    Jo ja he mogut fitxa, inclus diria que he det escac al rei, espero que encara no s'hagi acabat la partida... just ara començava a entendre les normes del joc...

    Ens veiem al WC públic més insalubre i més proper per a cagar-nos ens nosaltres mateixos tots plegats.

    Petitlee

    ResponderEliminar
  15. Me'n torno a l'exili, a la terra erma,
    a les llargues hores de silenci
    destilant verí i pagant penitència.
    Dersú Uzala et diuen
    (m'han dit que viu en algún racó de Can Bru).

    Quan deixo fluir la imaginació queda tot empastifat,
    deixant un bonic estucat a vàters aliens
    d'amics que ja no em convidaràn.
    Demano disculpes per jugar sense permís,
    atracàvem bancs, jo m'ho vaig creure i em van pillar

    M'estiraré sobre una pedra tot imaginant l'horitzó

    He viatjat per molts països i de tots m'han expulsat,
    m'han donat fins la posta de sol per deixar la ciutat
    La gent em canvia el pas i defuig el meu alè
    ara visc oblidat com un ancla al fons del mar,
    com una caca enmig del prat
    No és follia ni mala voluntat,
    són només deliris d'aquesta estimada soletat

    Lee

    ResponderEliminar
  16. Petit Lee, en aquesta partida no hi ha guanyadors ni perdedors,ni mats al rei, ni càtigs pel bufons, només ofensors i ofesos, follia i alegria, alegria de ser vius, i de ser corresposos, encara no ignorats, per ànimes farcides d'angoixa, tan plenes de joia i desconcert,que per moments quasibé freguen la neurosi.
    Han caigut bombes, i més que en cauran, bombes en forma de cagarru, dirigides als nostres rostres, en especial al teu.Avui comences a entendre les normes, i demà te les canvien. Però tu viu PetitLee, viu i corre lliure, tu que pots, sempre has estat i seràs la darrera esperança de la Família Lee,petit grup de renegats, desordenats i solitaris éssers sense raó, a mig camí entre el porc i l'home.
    Que els dèus et beneixin, els dèus de Canbru, del Santuari, per on, tant si vols com si no vols, t'acabaràs arrossegant, igual que ho fem tots, en companyia del mal gust de boca, del fracàs, i en general de tots nosaltres, que t'apreciem i et fustiguem, per fer-te fort, el més fort, el fort escort.
    PD- Rumano, fes-me el favor de pujar-te el pantalons, que encara t'entrebancaràs...

    ResponderEliminar
  17. Per alusions Perry Lee Mason, sempre vaig amb el pantalons als turmells, es la moda urbana que es porta ara. I com que a més tinc una mania a la inanició que fa que cada dia les talles es vagin fent més petites, doncs sí, sempre amb els pantalons als turmells. Espero però que el dia que m'entrebanqui hi siguis per donar-me la mà i ajudar a aixecar-me!!! De totes formes, quan vulguis quedem a un bar i fem un cigarro, per compartir la meva dieta, nicotina i cafè, que per cert, conjunten a la perfecció amb la tassa del water a primera hora del matí.

    ResponderEliminar
  18. La vida es una tombola

    ResponderEliminar
  19. Sorpresa agredolça la de reconèixer a un vell amic darrere de la caputxa del teu butxí...

    Com sempre avivarant amb llenya la brasa aliena, però no pateixis per els teus actes demencials, aquesta flama no encén pas la meva còlera ni el meu rencòr, aguardaré càlidament i amb una serenor que no m'es pròpia en aquestes circumstàncies el meu apreci cap als meus amics més folls o delirants, encara que sigui en detriment de la meva dignitat...

    Entenc la teva soledat... és la que patim tots en un moment determinat, i tot hi que no justifiquen tanta quantitat de femta reunida, deixaré que vinguis en cas de necessitat, es més, et convidaré quan vulguis al meu vàter a desencadenar aquest excés de ira en forma de bruta i pudent deposició.

    No oblidis techer lee, que professor d'aprenents és i serà alhora aprenent de professors, i amb això, tant sols vull dir que cada dia es pot aprendre una lliçó...

    Jo avui, ja he aprés la meva.

    T'estima el teu alumne:

    El Petitlee

    ResponderEliminar
  20. Un joc de màscares que anima l'espiral dialèctic, totes les reflexions exposades amb anterioritat trascendeixen la persona en concret, Roger. Fugint de personalismes, per això anava d'anònim, no era qüestió de valentia o covardia, l'objectiu de les reflexions era tocar cordes delicades (comuns a tothom) a veure què resonava (incloent-hi un servidor). Furgar en la foscor de la nostra ombra que sempre ens acompanya malgrat els dies de sol sembli no ser present. De debò que la intenció era més filosòfica o antropològica per posar sobre la taula les criatures extranyes que habiten racons segellats del nostre enteniment que no pas atacar ningú. Putser és la meva ment on hi habiten éssers extranys que constantment es debaten entre la vida i la mort, el gregarisme o la crítica, l'abisme del pensament o la lleugeresa del dia a dia on responem al nostre nom, aquell que ens ha estat donat i assumim com a pròpi. Al voltant de les reflexions hi havien les flames, només pirotècnia de Festa Mojor

    En fi, ens veiem pel bosc.
    Una abaraçada
    Teacher Lee

    ResponderEliminar
  21. Estimat i desquiciat Rumano, quan et miro veig un cos eixut i consumit, un esquelet d'arengada sostenint una testa desproporcionada, com un niu de cigonya que es manté en equilibri sobre el parallamps d'un campanar. Molts llamps, massa descàrregues elèctriques, molta tensió,fusibles fosos, diferencials que salten amb molta facilitat, i que ningú repara o posa a lloc. No menges, no dorms, no vens al santuari, només et masturbes i fumes pudentes cigarretes que segellen els teus llavis, i t'omplen els pulmons de pets i fumerola.
    Però jo, que t'aprecio desde el segon dia que et vaig veure, et vull el bé, per això em neguiteja quan et veig perdre l'equilibri, quan la teva compostura sembla defallir,quan per culpa de dur els pantalons pels turmells, no pots caminar ni endavant ni enrere, i clames al cel ajuda, i l'excrement calent d'una merla, et fa diana en plena cara. Pateixo perquè et veig àvid d'amor i embafat de cafè, m'afligeixo perquè crides i brames, quan en realitat voldries cantar, refilar com ho fan els àngels, que tant s'assemblen a tu.
    Rumano, puja't els pantalons i camina, grapa-te'ls si cal a la pell de la cintura, i anem a fer un volt, tu i jo, pel santuari, i t'ensenyaré que n'és de bonica la vida, que el nostre pitjor enemic som nosaltres mateixos, i que si cagues de peu, t'embrutes menys.
    PD- Si caus jo seré allí per donar-te una mà, i potser se m'escapa una patada...però només potser.

    SALUT BIOLEE

    ResponderEliminar
  22. Al final tot té un sentit. El joc de màscares, la celebració pagana dels dies en els que vivim en aquest món sense sentit, que et fa néixer sense decidir-ho i et porta irrefrenablement cap a l'únic destí, aconseguint o no la glòria, el descans final dels tendons esgarrats pels somnis a vegades complerts i altres vegades sense arribar a l'últim moviment que endolça les ferides de la batalla.

    Perry Lee, de bon grat accepto la teva complaent invitació i no dubtis mai que si torno a perdre l'equilibri, tancaré els ulls i amb una seguretat extrema em deixaré caure, segur de no tocar fons, doncs la teva ma noble estarà allà per impedir que la meva propia merda m'ofegui, com en un pou sense fons que alberga les excrecións del mes recòndit límit inhumà.

    Gràcies pels ànims, per deixar sortir aquest pobre piulador, que només vol volar, lluny, cap a les fredes terres del tacte perfecte, l'escalfor dels ànims i la pau familiar.

    Jo també he après la lliçó. La nicotina ajuda, però enfosqueixen l'ànima turbada de les vileses de la vida.

    ResponderEliminar