PUJI SIUSPLAU: Crònica d'una desaparició

Puji en un trip a Hueko Tanks (després de treure's els guants de pujil)

Corre l'any 2004, Can Boquet està en boca de tots, però un reduït grup d'escaladors maresmencs decideix que hi ha vida més enllà del sector Clàssic, i del sector Nou, i estableix el seu camp base en una nova zona, quasibé desconeguda fins aleshores, estem parlant del bosc de Can Bruguera.
Entre aquests escaladors hi destaquen noms com el d'en Verdissa, el mestre Fino, i el d'un jove, i encara amb cabell, Kueka.
Són anys gloriosos dels quals en neixeran blocs clàssics de la talla de Durkuek, Espatlla de xai, L'espolonaco, El cèrvol, Anníbal, Peregrino, Alpha Blondy, El corredor de la muerte, Rèquiem per un bloc, La muralla xina, i un llarg etcètera.
Preciosos jorns de fanatisme i confraternitat se succeiran fins que, quatre anys més tard, un grenyut abstèmic, d'aspecte tíssic i jesucrístic, de nom Joan Pujol, irrompi en el bosc, deixant una emprempta que mai més podrà ser esborrada. Se'l bateja amb el sobrenom de Puji, el carnisser del metall.
Ben aviat es fa un lloc. El seu caràcter afable, li confereix una posició benestant en el si del grup, i en poc temps passa a formar part d'una família, que fins avui no ha deixat de crèixer.

Tot va vent en popa, però malaurdament, les lesions l'emprenen amb ell. Primer és el cervell, i després un nervi del braç, que l'impedeix definitivament poder plantar cara als projectes ambiciosos, que fins aquell moment, el feien sortir a blocar.
A partir d'aquest moment, les seves aparicions són cada cop més escasses, i sempre aquella excusa preparada, cremant-li els llavis, és l'eix vertebral de la seva existència.
El punt d'inflexió, però, apareix en el moment en que empés, qui sap per quin motiu, Puji adquireix una ranxera XXL, d'un amic de son avi, i es transforma de la nit al dia en el Ranger d'Argentona. La barba tupida i ben rasurada i la crinera rossa recollida, el converteixen, a ulls de tots els qui l'acompanyem, en el Chus Norris de Canbru, un autèntic coyot de rodalies.
De la nit al dia deixa de venir, perd el contacte amb la família, i el més preocupant, penja els gats, es compra un montanbikes i se'n va a fer el camino de Santiago, creiem que amb l'objectiu d'embogir del tot.
D'aleshores ençà ningú n'ha sabut res. Se li va dedicar un bloc que duu el seu nom i un missatge molt clar: PUJI SISPLAU. Hem penjat cartells amb la seva cara i repartit estafetes per tots els centres de salut mental. Ens hem recorregut tots els foros de heavy metal que hi ha a internet, amb l'esperança de trobar-lo en algun racó, parlant dels components "deore" de la seva bici, però enlloc hi ha rastre d'ell.
Per això hem decidit crear aquest entrada, Puji, si no estàs fent spinning, i ens estàs veient (llegint), allà on siguis recorda que la familia t'anyora, has deixat un vuit molt gran, et trobem a faltar, i ens deus pasta.
Torna Puji,  deixa la bici sense sillín i torna a Canbru, PUJI SISPLAU, TORNA.

PUJI the legend


Kueka fregant-se la cara a PUJI SISPLAU 7a

La Família Lee