jueves, 14 de junio de 2012

FAUNA DE SAUNA

 Estar de vacances, gaudint del bon temps, beure i fumar sota la fresca ombra de les moreres, organitzar barbacoes amb amics i en solitari, entrecots amunt entrecots avall, lioneses dia sí dia també, tot plegat ha anat sumant, i en el decurs d'unes setmanes, he vist com passava de pesar 70 kilos a pesar-ne 95.
Preocupat per la circulació i pels turmells, que començava a tenir de color lila, vaig trucar al Dr. Kueka, gran entès en sobrepesos i dietes, i en mètodes d'aprimament haguts i per haver. La seva resposta no es va fer esperar, va ser clara i contundent: "Unes sessions de sauna, fins a quedar ben tullit i todo bien!".
Jo, que no sóc fauna de sauna, que ja de per si tinc la pressió baixa, i em mareja la forta olor de peus, vaig veure'm incapaç de tancar-me en un habitacle de fusta pre-fabricat, havent d'aguantar les altes temperatures i els efluvis corporals dels llefiscosos usuaris d'aquest tipus de teràpia tan poc higiènica.
Desconcertat, vaig trucar aquesta vegada al Petit dels Lee, el més delicat de la Família, el moixonet de ploma fina a qui em consta que la més mínima olor de suor ja li produeix al.lèrgia. Sense dubtar-ho ni un instant, el jove Crespo, jove però savi, va recomenar-me unes sessions de bloc a Canbu, "d'onze del matí a quatre de la tarda. Et torraràs, sentiràs nàusees, inclús pot ser que vegis al.lucinacions, però si ets fort i aguantes, a part de sentir-te subnormal, acabada la jornada t'asseguro que et sentiràs més lleuger. Si això no funciona fes servir la dieta d'en Puji, només a base de conill".
Més convençut per la proposta d'en Crespo, i entre ofegs i esbufegs, vaig arribar a un desolat i soporífer Sector Nou. Altíssima humitat relativa i una calor abrasadora, els ingredients perfectes per dur a terme el meu objectiu: suar la cansalada.
Vaig començar a arrossegar el meu mantegós cos pels blocs més fàcils que conec. La pedra estava coberta per una fina capa de polen que encara feia mes incòmoda l'execució dels moviments més senzills. Sumit en un mar de suor i perquè no dir-ho també de llàgrimes, vaig anar deixant un rastre de greix, per allí on passava, dipositant sobre cada presa que tocava, una pàtina de llard, que brillava igual que ho feia la meva greixosa pell.
Les hores es van anar succeint, i el meu estat cada cop esdevenia més deplorable. Vaig començar a sentir els marejos i fàstics dels quals m'havia previngut en Crespo. Els quarts s'havien convertit en vuitens, les regletes eren patates fregides, i palmejar un rom era com picar amb la mà oberta sobre una paella plena d'oli. Aleshores, mentre un tremend calfred em recorria el cos, vaig divisar dues siluetes que es movien gràcilment damunt d'una pedra. No podia creure que allò fos real, no podia assumir que hi haguès algú fent bloc a aquelles hores, en aquelles penoses circumstàncies, rient i parlant com si res. Vaig mirar d'asserenar-me, estava clar que em trobava davant d'una al.lucinció fruit de la deshidratació i l'embogiment que causava aquella asfixiant atmosfera. Amb la mirada borrosa, i les cames fent-me figa, vaig prendre la càmera de fotos que duia a la motxilla, i en un últim esforç, abans de defallir, vaig disparar, com vaig poder, per obtenir proves tangibles d'aquella dantesca evidència. Seguidament em vaig desmaiar.
Quan vaig recuperar el coneixement el silenci m'envaia. Els primers segons van servir per reubicar-me, però ben aviat em van venir al cap aquells dos espectres que feia una estona m'havia semblat intuir allà, a uns metres de mi, pujant i baixant pels blocs amb tanta normalitat. Vaig agafar la càmera, les mans em tremolaven, hauria estat el protagonista d'un encontre amb alienígenes?
Al veure les fotos vaig quedar-me petrificat. Aquells dos energúmens eren de carn i ossos, potser sí que tenien el cap gros, un xic massa en proporció al cos, però definitivament eren humans, humans peculiars, autèntica fauna de sauna.
Per la meva part, de moment he aconseguit perdre 5 kilos, dels quals en dec haver guanyat 1 o 2, amb les birres i les patates que m'acabo de pimplar, però si n'haig de seguir perdent serà d'una altra manera, potser hagi de recòrrer a l'antiga tècnica del Rumano: alimentar-me a base de cafès i pitis.


  

Exemplar nº1
Exemplar nº2
Exemplar nº1

Abans d'acabar el post, i sense cap mena de connexió amb el que s'hi ha descrit, adjunto també un video, on a part de branques, fulles i pedres, també se m'hi veu a mi, amb una mirada inquietant, blocant ara fa un any en la solitud de Summerhill.
Sempre tullit, sempre vostre.

                                               JavaLee



7 comentarios:

  1. no ets la única a qui se'l hi apareixen besties troglodítiques potser no, però si primitives. l'altre dia tot passejant per allà amb el meu caball mirant la blackberry, per culpa del polen de les alzines i per la falta de magnesi s'em va escapar tot deixant-me sense yemas la blackberry que va anar a parar darrere una pedra grossa que hi havia per allà, i en una reacció espontànea, primària,salvatge i barbara vaig agafar un roc i el llençà contra un pobre arbre que hi havia allí, el meu caball espantat va fotre el camp per potes, i jo em vaig quedar allà tirat i en un moment donat tot buscant la blackberry i després de que em vingues a veure un gos bastant pesat amb una pinya a les dents (suposo que va interpretar que era el nyu cojo) vaig veure una silueta per sobre un arbre trencant-lo, arrencant totes les branques que podía i més, es veia a primer cop d'ull que era un indígena de aquelles terres per les pintes que portaba, una llarga melena i pelo en pecho i el perfecte coneixement de totes i cada una d'aquelles pedres, emetia uns soroll semblants als d'un jabalí però els quals no s'entenien, no deuría conèixer cap altre llengua, qui sap si algun cop havia tingut companyia...

    exemplar nª2, altrament conegut com a: Petit escalador i rarament anomenat Xavi

    ResponderEliminar
  2. la millor dieta es la 3GD..
    3 grams diaris de metaenfetamina duran 1 mes i et quedaras com en Termineitor ....aixo si sense dents i segurament amb les neurones de un nen de 2 anys!
    pero tot sigui per encadenar un bon 4 sup !

    salut.
    DR.CAPTAIRE.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies Dr. ho provaré, i per les neurones no pateixis!!

      Eliminar
  3. Innocent amic:

    Aquelles extravagants bèsties que es vàren presentar de forma espectral davant de la teva delirant situació, no eren pas èssers mitològics o d'un altre planeta. Eren tant sóls 3 ingenues criatures, enganyades, deixades endur per la filosòfia del malevòl Crespo, que sota una mal aconseguida vestimenta de savi, assesor i gurú xinés (exactament del supermecat xinés)es dedica indiscriminadament a recomenar totes aquelles actituds autodestructores als seus companys d'esport i aventures, per a poder aconseguir allò que tant ansia, degradar-los fins aconseguir fer mig grau més que ells, utilitzant les males arts i una competència totalment deslleial, però per a ell satisfactòria, quan els recorda amb retrets que ell va encadenar aquell bloc que ells no van aconseguir ni olorar, encara que fos per la convalescència d'una sessió aberrant que ell els va instigar a realitzar.

    No t'apenis amic... l'autodestrucció es passatgera, i et diré un secret que et farà obrir els ulls (ni el pròpi Crespo es pren les seves lliçons, ni a ell mateix en serio. Així que el millor que pots fer és, el pròxim cop que el vegis patejar-li el cul. Jo ho vaig fer i desde aleshores es porta millor amb mí...)

    Firmat: El Petitlee

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. RATAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!!!

      Eliminar
  4. El vídeo enganya . . . aquest bloc és un infern . . .

    ResponderEliminar
  5. L'estiu pasat es devia estar molt fresc....el karetu és un MUST de la filmografia rokolítica...en uns anys akest vidiu serà un clàssic de culte per la imatge final...

    Sobre les DIETES...oi que quan entrenes et amtes , et canses i hi ha ubna SÛPERCOMPENSACIó que tot i el rebentón et fa pujar de nivell?..la meva teoria és AFARTA'T, AFARTA'T sense dubtat i apart de supercompensar potser avorreixes els llardons, la birra calenta i les truites de buti negra, i et quedes com una espineta.

    M'han dit que a les 14:30 de la canícula el forn de FONTROMEU `projecta un "HAS" de llum solar just sobre el LOBY ONE de Targa...si mires de interposar-te entre la llum i la pedra almenys mitja hora perds tres quilos per sessió...

    ResponderEliminar