lunes, 18 de abril de 2011

UNA NOVA AVENTURA DEL KOMANDO BASURA

KOMANDO BASURA

TeacherLee: Guia i rastrejador de noves excuses. Narcolèptic
Jaumet Canyamars: Diplomàtic i embaixador de sofàs de vellut i centres psiquiàtrics
JavaLee: Guerrer guenyat i fumigador de pipicans a temps parcial

 TeacherLee montant l'indomable 7 d'amor 7a

Jaumet abraçant el greix de Calvo y gordo 6c

Què tal el romo? Crema!!!

Durant el minut de silenci pel Capità Captaire
Si encadenèssim tant com netejem...mare de dèu!

 El nou disseny Captaire Style temporada 2011, bravo Kueka t'has lluit!

" I la flama finalment s'encengué, i així aquells tres dispersos caçadors de mosques pogueren a la fi encendre's un piti".
Empesos bàsicament pel vent, arribàvem avui a Canbru, FraguelRock era l'escenari de la batalla, i l'objectiu primordial del Komando Basura era trobar ombra. Però fins i tot ens ha faltat esma per buscar-ne i hem acabat al primer lloc que hem trobat, abrasats per un sol de justícia, provant blocs de romos calents, relliscant una vegada i una altra, sempre amb un ull posat a la llibreta, aquella que sempre aflora davant les adversitats, el decàleg del Komando Basura.

Maniobres evasives de tot tipus, mirades plenes de complicitat i desesperació, badalls interminables, esbufegs, impotència i mandra, intents raquítics, autèntics sacs de runa movent-se llastimosament en sentit  ascendent. Tres "murcilles" esparracades fregint-se en la brasa de l'agonia, així se'ns podia descriure en el camp de batalla, així fins que una música celestial provinent d'Argentona, ens ha recordat qui érem i què havíem vingut a fer. La veu del Capità Captaire atravessava la vall recordant-nos, que ell, des del llit i amb una ressaca de cavall, no hagués llençat la toballola ( el llit estava envoltat d'una catifa de toballoles).

Així, treient pit de nou i atravessant el tupit bosc de Llavaneres, hem aparegut, per sorpresa nostra, a peus de Mandela, l'obra mestra del Maresme, les cinc estrelles que tot gran comandant voldria penjar-se a la sol.lapa (per tapar-ne els papus secs qui hi duu enganxats). I sense cap mena de pudor ni mostres d'intel.ligència, hem emprés l'estoica gesta d'inmortalitzar aquest gran bloc, predestinat a passar a la història tard o d'hora, sota les flames del sol del migdia.
Les tres peces claus estàvem unides: el guia, l'embaixador i el guerrer guenyat. Després de desestimar l'excusa 25, "aquests peus de gat no van bé", en un atac sorpresa, emparats per la trinxera de palets que ens envoltava, hem aconseguit perpetuar un moment històric i histèric, l'alliberament de Mandela, el final d'una aventura, missió acomplerta.

Ni el sol de les tres del migdia, ni el dejú, ni aquella cantarella desquiciant que des del bar ens persuadia, han pogut avui amb el Komando Basura, el grup d'èlit de la família Lee. 
Ave Família, els que van a jeure us saluden!!




Mostres d'eufòria i de follia al capdemunt de MANDELA 7b


Una cop al bar hem mirat el manual d'actuació per casos com els d'avui, en els que sense voler-ho, hem aconseguit una victòria, l'article 34.2 diu: "en casos de guerra demana't una jerra", i hem fet unes Fantes.
JavaLee

6 comentarios:

  1. Notinc paraules per descriure la felicitat que he tingut al mirar la primera foto....(nomes comparable al primer cop que vaig provar la heroina ).
    Jo,el Captaire prometo no tornar a fallar a la familia encara que la ressaca sigui per matar un cavall!!!!!
    salut familia !!!! mandela`s stayl !!!!!!!

    ResponderEliminar
  2. Soy el encargado del departamento de personal del Gran Circo Ruso (aunque en realidad somos de Móstoles). Me ha encantado vuestra puesta en escena y creo que sería interesante incluir vuestro número en la sección de payasos, y así de paso sustituir al antiguo grupo de los cuáles tres son politoxicómanos y uno se autolesiona.
    Si os interesa la oferta no dudéis en poneros en contacto conmigo, os dejo mi número personal, y el del bar, en la oficina difícilmente me encontréis.(654 321 857- 91 445 67 82 "Bar la Chuta")
    Saludos y hasta pronto.
    Atentamente: Richy

    ResponderEliminar
  3. Tu!! javali haber si tienes un poquito de respeto y no apareces mas por el bloque, que yo estoy tramitando el que nos dejen blocar en ese bolo,( que sabes perfectamente que no se puede, por estar en una propiedad privada)y si sigues con la tonteria al final no solo no nos dejaran blocar hay, si no que tambien nos cortaran el rollo en el resto de la zonilla.

    ResponderEliminar
  4. Tú!! juan alberto:

    Lo primero, ni que estuviera acechando el bloque constantemente, no voy nunca, fui el domingo, no había nadie, y blocamos.

    Lo segundo, me parece muy bien que estés tramitando el permiso, lógicamente no tenía ni idea,como tampoco pensaba que pudiera afectar tan dramáticamente el que pasáramos un rato probándolo, que fuera una falta de respeto tan grave. No había nadie, y estubimos tranquilamente probando.
    Lo tercero, COMUNICACIÓN. Porque si la gente no lo sabe, puedque vaya a verlo. Un post en el que se explicase la actual situacón de esta piedra, quizás hubiera evitado que blocaramos sin pensar el daño que estábamos haciendo.

    En resumidas cuentas, no te enojes, en ningun momento quisimos poner en peligro la posibilidad de blocar por la zona, todo lo contrario. Dejaré de hacer tonterias,respetaré el bloque hasta que tú acabes los trámites, y ya comunicarás la resolución en algun blog, por ejemplo.

    A blocar y no enfadarse, que no hay para tanto!!!!

    ResponderEliminar
  5. Mira tù, no te hagas el loco con migo, porque tù sabes perfectamente que si vuelven a trincar a alguien en el bolo se nos cortara el rollo,Ademas yo me estoy buscando la vida para poder blocar en el piedro, porque tù seguro que no lo ibas a hacer!!(te recuerdo que fuiste tù el primero en estar en el bolo)y encuanto a la comunicacion te buscas la vida,tù me conoces y te podias haber movido para saber algo, antes de moverte a la piedra para blocar tranquila mente.
    No me afecta ni dramatica mente ni pollas,solo me molesta, el que conociendo la situacion te lo pases por el forro. De todas formas cuando nos veamos, que seguro que tarde o temprano nos cruzaremos ya lo paliquearemos.

    ResponderEliminar
  6. Ok, si nos encontramos ya lo hablaremos, no te agovies tanto, tranqui, y pon algo en tu blog para que la gente que conoce la zona sepa cuando se podrá ir, si es que el propietario finalmente lo permite.

    ResponderEliminar