miércoles, 13 de abril de 2011

Targa o la sabana francesa




Com animals enmig de la sabana arrasarats a l'ombra que brinda refugi, bé, excepte en Roger que a mesura que el sol el fustiga va perdent el seny i agafant poder. És diumenge, part de la familia està a Targa, raó més que suficient per matinar i posar la directa cap al país veí, ni que sigui per jugar una mica, estirar cames i, com no, tornar amb el pernil dolç i els tormells oberts; ni que sigui per veure apretar en Roger i ser-hi present quan la bèstia parda d'en captaire ens deleita amb els seus encadenes de circ, un autèntic luxe. 

En breu, convocaria a la familia a fer una despedida de la temporada a Targa, comença a fer calor de veritat, ja ha començat la conta enrrera . . .  


La familia preparant-se i posant a punt el seu joc preferit




                               "No és qüestió de força, és qüestió de gest" repetia el mestre, la cara paga
                        


Si l'encerto l'endevino

6 comentarios:

  1. Me gusta la família Lee!! "el Maresme sempre de cara!!"

    ResponderEliminar
  2. buuuuuuuuuuuaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh ! finde brutal!!!! PD: si encadenas els blocs a 30 graus es que realment els pots fer..sino nomes es sort!!!!

    aka tremendo sartenazo a la nit !!!!

    el captaire

    ResponderEliminar
  3. El gesto es lo más importante, por supuesto que una buena base de fuerza es de gran ayuda, pero el gesto es lo que hace brillar a un buen escalador. Hace poco tiempo, estando de gira, tuve la suerte de coincidir con el gran escalador mataronino, ninonino, Rogelio Tarrés, con quién aprendí muchs cosas y de quién destacaría dos caraterísticas fundamentales, que comparto profundamente: una la pulcritud y perfecto asentamiento de su pelo, la segunda su particular truco de llevar los pantalones a tocar con las axilas, hecho que aumenta la elasticidad y la sensibilidad de algunas zonas concretas del cuerpo. Gracias por enseñarme tanto antes y después.
    Un saludo a la Familia Lee y mucha suerte con el blog!!!

    ResponderEliminar
  4. wwwwwwwwwwwwwiiiiiiiiiiiiiiii

    ResponderEliminar
  5. WWWWWWWIIIIIIIIIIIIIIIIII
    M'apunto a la despedida de la temporada i proposo dues alternatives:

    a)fer una súper raclette sobre els romos de la "ponte nivea".

    b)fer uns entrecots a la pedra al totxo del "voy de lao". Les patates al caliu les porta en Helmut, a saber com les cou, arfffff.

    Kueka i Roger sou uns borrachuzos dislèxics!!!!

    ResponderEliminar
  6. Aupa! Soc el de les frases de vell profeta, actitud de gos atropellat, aspecte d'hurkel poperu i dits de mantega. Sembla que el Maresme està viu, i ple de bona gent! Gran finde!! Gran entrada!! Salut mestres, vosaltres ho sou.

    Això crema de vida!!!!!!!!!!!!!!!!

    Roger

    ResponderEliminar