Com animals enmig de la sabana arrasarats a l'ombra que brinda refugi, bé, excepte en Roger que a mesura que el sol el fustiga va perdent el seny i agafant poder. És diumenge, part de la familia està a Targa, raó més que suficient per matinar i posar la directa cap al país veí, ni que sigui per jugar una mica, estirar cames i, com no, tornar amb el pernil dolç i els tormells oberts; ni que sigui per veure apretar en Roger i ser-hi present quan la bèstia parda d'en captaire ens deleita amb els seus encadenes de circ, un autèntic luxe.
En breu, convocaria a la familia a fer una despedida de la temporada a Targa, comença a fer calor de veritat, ja ha començat la conta enrrera . . .
La familia preparant-se i posant a punt el seu joc preferit
Si l'encerto l'endevino
Me gusta la família Lee!! "el Maresme sempre de cara!!"
ResponderEliminarbuuuuuuuuuuuaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh ! finde brutal!!!! PD: si encadenas els blocs a 30 graus es que realment els pots fer..sino nomes es sort!!!!
ResponderEliminaraka tremendo sartenazo a la nit !!!!
el captaire
El gesto es lo más importante, por supuesto que una buena base de fuerza es de gran ayuda, pero el gesto es lo que hace brillar a un buen escalador. Hace poco tiempo, estando de gira, tuve la suerte de coincidir con el gran escalador mataronino, ninonino, Rogelio Tarrés, con quién aprendí muchs cosas y de quién destacaría dos caraterísticas fundamentales, que comparto profundamente: una la pulcritud y perfecto asentamiento de su pelo, la segunda su particular truco de llevar los pantalones a tocar con las axilas, hecho que aumenta la elasticidad y la sensibilidad de algunas zonas concretas del cuerpo. Gracias por enseñarme tanto antes y después.
ResponderEliminarUn saludo a la Familia Lee y mucha suerte con el blog!!!
wwwwwwwwwwwwwiiiiiiiiiiiiiiii
ResponderEliminarWWWWWWWIIIIIIIIIIIIIIIIII
ResponderEliminarM'apunto a la despedida de la temporada i proposo dues alternatives:
a)fer una súper raclette sobre els romos de la "ponte nivea".
b)fer uns entrecots a la pedra al totxo del "voy de lao". Les patates al caliu les porta en Helmut, a saber com les cou, arfffff.
Kueka i Roger sou uns borrachuzos dislèxics!!!!
Aupa! Soc el de les frases de vell profeta, actitud de gos atropellat, aspecte d'hurkel poperu i dits de mantega. Sembla que el Maresme està viu, i ple de bona gent! Gran finde!! Gran entrada!! Salut mestres, vosaltres ho sou.
ResponderEliminarAixò crema de vida!!!!!!!!!!!!!!!!
Roger