Amb l'ego minvant per moments, i amb ganes de tornar a sentir les mans escaldades, ens deixem endur per l'efecte balsàmic que produeixen els blocs relativament assequibles i de bon fer. Sí, som així, gimnastes desentrenats pel desús, entomant de cara els darrers vents càlids d'un atípic octubre, disfrutant aferrats a les cadenes d'un gronxador per a nens grans. Distrets, busquem la manera de retrobar-nos i encetar una nova temporada de disbarats i exercicis perfectes, que encara trigaran a arribar. Mentrestant anirem escalfant els crashpads i desentumint els cossos, munyint cada pedra que trobem, plorant i rient davant les adversitats, mirant de lluny vells projectes que potser, i només potser, reeprendrem, si ens ve realment de gust.
Sota aquestes premises, i esperant que torni el bon fred, ens gronxarem una vegada i una altra fins agafar prou empenta per saltar desde el punt més alt, i assaborir la llibertat que a Canbru es respira, salvant les dents si en som capaços.
Així doncs estimats companys, donem-nos les mans, comptem fins a tres i ...marica l'últim!!
 |
| The Teacher arrancant a Padre Abraham, bloc de talla pitufal |
 |
| Chacho pillant catxo a la sortida d'Endique Seco 6b |
 |
| Nova placa per escalfar turmells |
 |
| De nou el Teacher, ara a la sortida d'Endique Seco (variante Helmut) |
