Un nou bloc, de la mà del tarat d'en Kueka. Característiques ineludibles Captaire style: Imaginació i números de circ marca de la casa, lectures surrealistes, i moviments subtils d'empeine.
Queda palès que el bosc ens segueix regalant línies impressionants, completament naturals, d'un granit capritxós i aspre, que de vegades es presenta en forma de joia, i d'altres de mur estètic però impracticable, que de vegades ho aguanta tot, i d'altres rebenta i s'esberla sense perdó. És el granit del Maresme, el nostre granit, un granit autèntic, sever, el que ens ho dóna tot , i on ho donem tot, el granit del Santuari, un refugi que cal preservar i mantenir lliure de sika i escarpes, almenys d'ara en endevant, un granit que ens convida a disfrutar i a superar-nos, i que ens demostra a cada instant que la natura és més important que el grau, i que el grau sempre ha de ser natural.
Canbru Style forever!
YIJÃD 7a - Can Bruguera from Secretaria Lee on Vimeo.
sábado, 26 de enero de 2013
miércoles, 16 de enero de 2013
SIT JAIL ! SIT JAIL! SIT JAIL!
| Muestras de la feroz batalla llevada a cabo... |
Una vez más, las valientes tropas del Komando Basura, con la inestimable aportación de los grupos aliados, han logrado llevar a cabo con éxito una nueva misión. La pericia y el tesón de los bravos patriotas, ha sido, sin lugar a dudas, el motor de esta singular gesta, que nos llena hoy de orgullo celebrar.
Tan sólo a escasos dias de la victoria, un solo hombre, armado con un machete, abría, en una arriesgada micción, el camino hasta la trinchera enemiga. Tales hazañas no podrían haber sido posibles sin la inusitada hombría del argentonense Pujil, más conocido como el "carnicero del metal", gran conocedor de la zona y de todos los clubes de alterne habidos y por haber.
Después de reiterados ataques al frente enemigo, protagonizados por héroes tales como el sargento Jaime de Cañamars, liderando las tropas de Falopio, y apoyado por un grupo especial constituido por el maresmeño Alberto Dotras y el roedor de la Cataluña central, José el igualadino, o por el sagaz estratega, el Capitán Alberto Jover, uno a uno han ido cayendo los objetivos marcados, hasta que finalmente se ha impuesto la voluntad del pueblo maresmeño, consiguéndose así una aplastante victoria por parte de la resistencia corta, tirando a bloque puro.
Después de la tormenta del Domingo, aprovechando las bajas temperaturas, y la soledad que brindaba un lunes laborable, el ocatino Enrique Tocino, siguiendo las instrucciones del Capitán Jover, lograba anteayer liberar esta pequeña fracción del Santuario, que vuelve a ser ya un remanso de paz y júbilo, aunque quién sabe hasta cuando.
Retumban ya por todo el bosque las masas embravecidas aclamando al unísono un mensaje rotundo y ensordecedor: Sit Jail! Sit Jail! Sit Jail!
SIT JAIL 7b+ Can Bruguera from Secretaria Lee on Vimeo.
viernes, 11 de enero de 2013
sábado, 22 de diciembre de 2012
KOMANDO BASURA A MATXET!!!
Avui s'ha congregat el KB al complet. Després d'un dels seus habituals lapsus, en Puji ha tornat, més motivat que mai, per repartir estopa a matxet! Quin gran plaer poder compartir un matí amb el Carnisser del Metall, tan encès com sempre, contagiant-nos de les seves excuses i narrant-nos les seves peripècies pel món de la nit i dels forats negres.
La missió que avui ens reunia no era una altra que netejar un nou bloc. Als afores del Sector Clàssic, una mica abans d'arribar als llançaments de Màgia Blanca i Màgia Negra, hi ha una caos de pedres, d'on encara en sortiran algunes línies més. Aquí, en un racó difícil de situar, però tampoc gaire complicat de trobar, avui ha nascut un clàssic: Sit Jail, una joia, que ens ha empresonat gairebé tot el dia. Serra, raspall i follia, molta follia. Després d'una bona estona, hem descobert com sortir-ne, tot i que encara no ho hem aconseguit. El cert és que ha sortit una línia Titán lux, i el més important de tot, completament NATURAL.
En fi, sempre hi ha la possibilitat de descobrir nous indrets on trobar una font de motivació sense haver de construir-la. Marxem satisfets, avui s'ha lliurat una batalla i el KB n'ha sortit escaldat, una vegada més ha perdut, però un lema ens abandera, "s'aprèn més d'una derrota que d'una victòria", la gran frase dels perdedors. Tornem a casa contents, units per un sentiment, hem fet una bona feina. El Komando Basura tornarà, en Puji segur que es perdrà novament en la foscor, i un dia d'aquests algú morirà...
EL LITòFAG -Can Bruguera from Secretaria Lee on Vimeo.
La missió que avui ens reunia no era una altra que netejar un nou bloc. Als afores del Sector Clàssic, una mica abans d'arribar als llançaments de Màgia Blanca i Màgia Negra, hi ha una caos de pedres, d'on encara en sortiran algunes línies més. Aquí, en un racó difícil de situar, però tampoc gaire complicat de trobar, avui ha nascut un clàssic: Sit Jail, una joia, que ens ha empresonat gairebé tot el dia. Serra, raspall i follia, molta follia. Després d'una bona estona, hem descobert com sortir-ne, tot i que encara no ho hem aconseguit. El cert és que ha sortit una línia Titán lux, i el més important de tot, completament NATURAL.
En fi, sempre hi ha la possibilitat de descobrir nous indrets on trobar una font de motivació sense haver de construir-la. Marxem satisfets, avui s'ha lliurat una batalla i el KB n'ha sortit escaldat, una vegada més ha perdut, però un lema ens abandera, "s'aprèn més d'una derrota que d'una victòria", la gran frase dels perdedors. Tornem a casa contents, units per un sentiment, hem fet una bona feina. El Komando Basura tornarà, en Puji segur que es perdrà novament en la foscor, i un dia d'aquests algú morirà...
| Pujil Big Machete, Canyaman Pig Nick & Pelo Rata Javal |
| Jaume a Sit Jail, nova línia 5 estrelles |
| Jaume amb un ull al canto i l'altre al wassap...vegin!! |
| Pujil, com un autèntic Leper Messiah, descobrint-nos el camí. |
| D'aquí quatre dies zona blava i parkímetre a la corva del Clàssic |
| Foto familiar del Komando Basura al complet |
EL LITòFAG -Can Bruguera from Secretaria Lee on Vimeo.
jueves, 20 de diciembre de 2012
miércoles, 19 de diciembre de 2012
CANBRU CLÀSSICS: CHUCHES & ACHUCHES
Sens dubte aquest no ha estat un dels caps de setmana més bons, en quant a la temperatura i a les condicions per blocar. Tot i així el personal està fanàtic (o no té res millor a fer), i dissabte, al "pàrking" del Clàssic de Can Bruguera, no hi cabia ni el cotxet d'en Puji (per cert, on deu ser en Puji...?).
La setmana passada vam estar per Fussi amb un petit tractor anomenat "Alex, el llaurador de Centelles". El tracte era que ell em feia una visiteta guiada pel bosc de Fussimaña (Weert style), i jo a canvi, li ensenyava algunes de les petites "chuches" de Canbru. L'Alex, però, no va venir sol, n'Estévez i n'Omar varen ser al seu costat, probant tots els blocs, i deixant-se la pell, fins que, definivament una boira espessa els ho va impedir.
Es van tocar clàssics com Rèquiem per un romo, la maleïda placa de el Andamio, el quisquillós Cèrvol, el Koala, el brutal Peregrino, un clàssic bastant desconegut anomenat Cous Cous Clan (obra del mestre Fino), el perturbador Pàrkinson, el delicat Sauna Pilates (obert pel llegendari Jaume de Canyamars) i l'impertinent Mr.Potato. A banda dels anteriorment anomenats, també hi va haver lluita en dos nous clàssics, Endique Seco i Rascant grau, i es va finalitzar el dia saltant als divertits i amagats llançaments de Màgia Negra i Màgia Blanca, molt a la vora de Masai, un objectiu que al final no es va arribar ni a provar.
D'aquesta llarga llista, la majoria van marxar cap a Centelles, la butxaca de l'Alex bordava, tenia gana, i el motocultor, un cop arranca no té fre. Canbru, però, no té fama de regalar res, i sempre es reserva alguna bofetada, pels nens malcriats, amb les dents plenes de càries, que volen totes les "chuches" per a ells, i estan acostumats a que els les comprin. Estimats centellencs, companys de l'altra banda del Congost, si en voleu més, haureu de tornar, i demanar-li amb educació a Canbru, si us dóna una altra "chuhe". Fins a les hores, sigueu bons minyons i reseu cada nit una oració a Sant Velcro...
| El Motocultor fregant la recepció de Màgia Blanca |
| Omar a la primera bofetada del dia, Endique Seco |
| Endique Seco novament, ara el fustigat és n'Estévez |
| Torn de bofetades a Rascant grau, hòsties a mansalva... |
| Que Sant Velcro ens agafi confessats... |
| Cara a cara amb Rascant grau, l'esbudellador de Canbru |
| El Andamio tampoc va tenir pietat, ni canviant de peus de gat... |
| Arquejar? A això se li diu aglotinar |
| Grans moments a Rèquiem per un romo, com es nota que estava a l'ombra... |
| Quan un nen vol chuches i no n'hi donen posa aquesta cara |
| Omar i un mar d'hòsties a Rèquiem per un romo |
| En Genci va confessar no entendre res. De mica en mica, que estàs massa fort! |
| L'Andrea que torna a tocar la campana a Rèquiem, i en aquesta foto, també a Sauna Pilates |
| Javal convertit en un fervorós seguidor del Cous Cous Clan |
| Omar amb els ulls fora d'òrbita a l'explosiva arrencada de Mr.Potato |
| Jaume, un dels pocs ésssers vius que he vist pujar al capdemunt de El Andamio |
PD- Fussi tremola...
jueves, 13 de diciembre de 2012
Bon Nadal a tothom. Sigueu feliços, és una ordre
Sis dies i sis nits,
bufa el vent, el diluvi;
la tempesta devasta el país.
Quan va arribar el setè dia,
havia vençut la tempesta,
el diluvi, que havia lluitat com un exèrcit.
El mar es va calmar, va callar l'huracà,
va cessar el diluvi.
Quan vaig mirar el mar,
tots els sorolls havien callat,
però tot el gènere humà
s'havia convertit en fang
T.L
T.L
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
