Un bloc més a Can Boquet, un boig més al manicomi.

Lolomaster sit from Secretaria Lee on Vimeo.

OPEN BLOC PIRI

                                si lo que quieres es flipar "con o sin droga" ...OPEN PIRI 2012.

                                                CLICA AQUI I ELL T'HO EXPLICA !

In memory Teacher Lee

Sector: Can Boquet Clàssic.
Nom: Teacher Lee.
Grau: Te lo inventas.

PD : Vamos a plantearnos que estamos todos locos,eso explicaria como somos i resolveria
        muchos misterios.

        Mark Twin   (1835-1910).

ELDELRIP...

EL DEL RIP... from Secretaria Lee on Vimeo.

FONTAINEBLEAU DO MEU CORAÇAO

Amb el seu metre i mig rebentant lances que ni el Fernando Romay...

L'única foto a la que no surto afavorit...

Jeferson, decisió i lluita, i un sol objectu: Planxar pepinos.

Al mateix bloc d'abans, donant-t'ho tot, llepant la pedra.

Purasangre: filosofia purista, integritat i peus a terra. Un senyor.

Jeferson al borde de un ataque de nervios...sempre han de quedar deures!!

Campanazos nocturns, Uri fulminant L'Oasi, amb la lluna plena de fons.

En Senglaret, de força inhumana, deformant els romos de La Clau, excel.lent bloc.

Afterhour a Can Isatis, fiesta loca amb Dj.Tripi

Brutal lance a dos mans, TIC TAC, divertidíssim!

Overbooking al cotxe, viatge de tornada complicat, "cadascú lo seu". De bon rotllo...

Kueka i Marver controlant l'hora de sortida del nostre vol de tornada. Bacardi airlines.

A més afegeixo unes boniques imatges, aquesta perfecte exccució, a mans d'en Maraver, d'un bloc que molts van provar, però que a pocs vaig veure fer. El contingut d'aquest video pot ferir la sensibilitat d'algunes persones, abstenir-se de veure'l aquells que tingueu problemes d'autoestima, i el que sempre es recomana, no ho provin de fer a casa,  senzillament és ciència ficció...

FONTAINEBLEAU : ONLY CLÀSSICS, ONLY PEPINOS

Potser pels que mai hi hagin estat, el titular que encapçala aquest post, pot semblar exagerat i presumptuòs, però els que han tingut la sort de trepitjar terra santa saben de què estic parlant.
Fontainebleau és aquell racó de món, on els 365 dies de l'any hi ha peregrins, provinents d'arreu, blocant fins a morir, perdent el seny o recuperant-lo, visitant els grans clàssics, ni que sigui per fer-los una reverència, i bleusards, éssers endèmics de mètodes galàctics, que passegen l'estoreta de coeur en coeur.
Fontainebleau és una lliçó magistral rera una altra, és una massa que esclafa egos, un catàleg de postures per molts mai vistes,  la gran possibilitat de seguir aprenent i pels menys humils una tomba.

Durant el viatge de tornada amb avió, i suposo que per distreure'm, donada la terrible por que tinc a volar ( potser per això no faig corda), vaig dedicar-me a escriure uns versos, que en poques paralues volen descriure les experiències i sensacions viscudes a Fontainebleau, reflexions d'un malalt entre malalts. A part, també penjo algunes fotos, no totes, on pot apreciar-se la qualitat del lloc, que en Jofre no va parar ni un moment, i que jo era l'únic que feia fotos.

Diu així:

Vaig arribar com un orfe, amb la grip a flor de pell,

era dijous i plovia, fora i dins del meu cervell.

El meu rostre era un poema, però dins meu la llum brillava,

només d'imaginar-me blocant, em regalimava la baba.

Non stop estil psiquiàtric, bolleria industrial,

arribar a les dotze* a casa era el més habitual.

"Campanazos" a la nit, amb frontals de 300 euros, 

llar de foc, carnaca i vi, i directes a dormir.

Pegues tristos de tullit, enterrats en un projecte, 

que difícil ser bleausard quan ets fill de CanBruguera.

Mantels per depilar el pit, entrades a lo "gauché", 

tinc l'empeine tot partit i amb les mans no sé què fer.

Nits de "cortejo" al Cuvier, jocs de llums en la penombra, 

les guies no valen per res si tens al Gute a la vora.

Lances, plaques o desploms, plans, regletes o forats,

aquí el grau no està d'oferta, cal estar-ne asseventat.

Allà on miris hi ha pepinos, clàssics dels de veritat,

caldrien set vides senceres per planxar-ne la meitat.

Jo bloco, tu bloques, ell bloca,  és un joc sense final, 

Canbru és el Santuari, Fontainebleu la catedral.

  

*sortíem de casa a les 11 del matí i tornàvem a les 12 de la nit, com a molt d'hora. Epilèpsia pura.

. . . Comença la temporada

"No recordo si et vaig veure
perquè anava molt passat,
deu "cubates" i una "estrella"
vint canutos i un "ying-yang".

Ja no sé seguir la historia
la memòria se me'n va,
miro el terra com s'acosta
mentre el món se'n va girant.

M'he passat la nit sencera
bellugant-me dins del bar,
perseguint dones per terra,
però totes m'han trepitjat.
N'he trobat una de tendra
m'he adormit sota el seu braç.
Que dures sòn les pedres
de la plaça del mercat" 

                                         Sangtraït