Can bruguera....

Parkinson Left 6B+

PD:que macu es posar-se els gats despres de 2 setmanes.....

el captaire.

DESTAPANT LA MOLSA

Max, el casigador dels flash atempts

Genci, l'incombustible home elèctric dels mil pegues seguits

MAXimitzant la presició en un salt a dos mans

Creiem que té gens dels Lee, les faccions facials i el geni així ho indiquen

El professor foll, inventor de les mil variants a la placa TeacherLee

Ineludible la presència del gran Puji, com sempre "a matxet"

Gràcies a tots per ser allí, compartint esgarrapades i crits, fent realitat idees, somiades alguan nit de febre, donant tant o més del que vau rebre, només pel plaer de fer-ho. Repetim sempre que volgueu, queden tantes rondes de bloc per brindar...que només de pensar-ho ja em tornen a suar les mans. Ben aviat una nova entrega. Santuari style, destapem la molsa!!!

THE MAASAI

Aqui teniu un bloc nou de la Zona de canbruguera...de la mà del javalee...tot un regal que ens fa per aquest nadal.

theleestayl

TARGASSONNE: UN 1O!

"El Patri" dels Lee catant un capritxós dinàmic de 7c

 Un cap de setmana a Targa pot donar molt de si, tot depén de com hi vagis i amb qui. Jo vaig tenir la sort de pujar amb en Crespo, que darrerament està més encés que un llumí. Ell va encendre la metxa, i la resta de focs artificials els vaig posar jo. A primera hora del matí, en Teacher ja corria entre les pedres, enfollit i encostipat, esperant que arrivés la resta de gent. Jaume, Iker, Novo, i per sorpresa de tots, en Kueka i l'Alba, tots van anar sumant-se a la festa del velcro, una autèntica delícia. Durant el dia, però ens vam disgregar, com guspires enceses en busca de nou combustible que cremar. En Crespo i jo vam patir l'estranya abducció del Chaos, i suspito que els demés també. L'espectacle pirotècnic, però, va viure el seu moment més àlgid la nit de dissabte, coincidint amb l'aniversari del mestre Captaire (aquest cap de setmana "el Patri"), i el d'en Pol, que havia estat el dia abans, on a més de llum i colors, també hi va haver carn a la brasa i vinacu, riures, pets i grans dosis de confraternitat sota zero. També hi va haver tècniques de supervivència inèdites com "el braser tailandés", llegat ancestral de la família d'en Crespo, que ens va salvar d'una congelació segura, i que a mi, concretament, em va cremar un mitjó.

Desde aquí, i abans que se m'oblidi, vull enviar el meu més profund agraïment al gran Jaume, que a part de rebentar la Baleine, també es va recordar de deixar-nos la graella, 10 punts!!!

Podria escriure un post interminable, però preferixo que aquestes fotografies il.lustrint part del que va ser aquest cap de setmana, un cap de setmana en que més o menys tots vam rampinyar algun que altre encadene, un bocí de xistorra amb pà torrat, i unes quantes hores de solet i tacte diví, que ens van deixar l'agradable sensació d'haver viscut un cap de setmana com 10 mana!!!

Crespo atravessant el cor d'aquest bonic 6c

En Jaume planxant la Baleine, olé tu!

La mirada d'en Chacho sembla dir " je veux una hienne"

Sobren les paraules...

Espectacle pirotècnic la nit de dissabte

Aquí també sobren les paraules...

En Pol i la Gladis, FELICITATS ANIMAL!!

Tornen a sobrar les paraules...

ANYS I ANYS, PER MOLTS ANYS...(E i P)

El fantàstic "braser tailandés". Bravo Crespo!

En Pol s'estira tant com pot en aquest curiós 6c d'envergadura

A muerte Alba!!!

Tailàndia & Tsunami

Cada moment és únic. Has escalat, has aprés.

En Pol destrossant La filosofia del caos, enhorabona petit!!!

Abans d'acabar el post voldria felicitar a un mestre, que ahir va aprendre coses noves sobre ell mateix i sobre la vida. Ahir a les set de la tarda, una nova vida entrava a formar part de la família. Deu ser preciosa, tan petita i tan delicada, vulnerable com ho som tots i forta i valenta com els seus pares. Felicitats Teacher, felicitats Núria, i sigues BENVINGUDA MAGALEE, benvinguda a la Família!!!

JavaLee

XIV CAMPIONAT DE BOULDER CALELLA

Una nova edició del campionat de boulder més fanàtic del Maresme, organitzat exquisidament, com sempre, pel GEM (Grup Excursionista Malgratenc). No hi faltarà de res a no ser que TU no hi participis. Bona organització, grans premis i millor ambient, ANIMEU-VOS, BLOC, FANATISME I FESTA ASSEGURATS!!!!

CANBRU VOL CRÈIXER

Chacho amb els seus bistecs nous del Decathlon disposat a moure fitxa

 Un dia més al Santuari, però no un dia qualsevol,  perquè en Puji, el fill pròdic, ha tornat als nostres braços, com un infant redimit, buscant el consòl de la pedra. De nou els seus peculiars brams s'han deixat sentir per tota la comarca. Quina alegria i quin goig veure novament la seva cara de boig.

Chacho, Teacher, Jaume i en Puji i companyia. Tots hem fet el que hem pogut fins que hem pogut, uns obligats per l'hora i d'altres pel dolor. Avui era dia de visita guiada que ens ha portat per racons quasi oblidats, que ens han fet sentir l'eufòria i el pànic, i ens ha recordat que el bosc de Canbru seguiex creixent, i nosaltres amb ell.

Obertures Pujilianes, crits, saliva i sang

Esforç i sacrifici, i l'art del porteig

Chacho no s'immuta quan ha de blocar a La Muralla Xina 6c

Jaume a La Muralla Xina minuts abans de ser atropellat

Buscant bolets hem trobat això, ja en parlarem...

Dins la ranxera en Puji perd el nord enduent-se per davant una ampolla d'aigua i en Jaume

En fi, un dia trepidant, humit i càlid, climatològicament parlant. Un dia amb sorpreses i excursions per les entranyes del bosc diví, un dia que ens deixa un regust amarg a alguns, un turmell adolorit a d'altres i un pit encetat a en Puji. Hem fet blocs nous i també n'hem trobat, l'esperança de topar amb nous pepinos ja és una realitat, ben aviat sabrem que s'hi cou. Fins aleshores calma i paciència, caminant al ritme que ens marqui la bufeta i atropellant al mínim de persones possibles i palpant la certesa que Canbru vol crèixer, i nosaltres ho podem fer possible.

Que la crosta ens acompanyi!!!! WIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

JavaLee

PUJI SIUSPLAU: Crònica d'una desaparició

Puji en un trip a Hueko Tanks (després de treure's els guants de pujil)

Corre l'any 2004, Can Boquet està en boca de tots, però un reduït grup d'escaladors maresmencs decideix que hi ha vida més enllà del sector Clàssic, i del sector Nou, i estableix el seu camp base en una nova zona, quasibé desconeguda fins aleshores, estem parlant del bosc de Can Bruguera.
Entre aquests escaladors hi destaquen noms com el d'en Verdissa, el mestre Fino, i el d'un jove, i encara amb cabell, Kueka.
Són anys gloriosos dels quals en neixeran blocs clàssics de la talla de Durkuek, Espatlla de xai, L'espolonaco, El cèrvol, Anníbal, Peregrino, Alpha Blondy, El corredor de la muerte, Rèquiem per un bloc, La muralla xina, i un llarg etcètera.
Preciosos jorns de fanatisme i confraternitat se succeiran fins que, quatre anys més tard, un grenyut abstèmic, d'aspecte tíssic i jesucrístic, de nom Joan Pujol, irrompi en el bosc, deixant una emprempta que mai més podrà ser esborrada. Se'l bateja amb el sobrenom de Puji, el carnisser del metall.
Ben aviat es fa un lloc. El seu caràcter afable, li confereix una posició benestant en el si del grup, i en poc temps passa a formar part d'una família, que fins avui no ha deixat de crèixer.

Tot va vent en popa, però malaurdament, les lesions l'emprenen amb ell. Primer és el cervell, i després un nervi del braç, que l'impedeix definitivament poder plantar cara als projectes ambiciosos, que fins aquell moment, el feien sortir a blocar.
A partir d'aquest moment, les seves aparicions són cada cop més escasses, i sempre aquella excusa preparada, cremant-li els llavis, és l'eix vertebral de la seva existència.
El punt d'inflexió, però, apareix en el moment en que empés, qui sap per quin motiu, Puji adquireix una ranxera XXL, d'un amic de son avi, i es transforma de la nit al dia en el Ranger d'Argentona. La barba tupida i ben rasurada i la crinera rossa recollida, el converteixen, a ulls de tots els qui l'acompanyem, en el Chus Norris de Canbru, un autèntic coyot de rodalies.
De la nit al dia deixa de venir, perd el contacte amb la família, i el més preocupant, penja els gats, es compra un montanbikes i se'n va a fer el camino de Santiago, creiem que amb l'objectiu d'embogir del tot.
D'aleshores ençà ningú n'ha sabut res. Se li va dedicar un bloc que duu el seu nom i un missatge molt clar: PUJI SISPLAU. Hem penjat cartells amb la seva cara i repartit estafetes per tots els centres de salut mental. Ens hem recorregut tots els foros de heavy metal que hi ha a internet, amb l'esperança de trobar-lo en algun racó, parlant dels components "deore" de la seva bici, però enlloc hi ha rastre d'ell.
Per això hem decidit crear aquest entrada, Puji, si no estàs fent spinning, i ens estàs veient (llegint), allà on siguis recorda que la familia t'anyora, has deixat un vuit molt gran, et trobem a faltar, i ens deus pasta.
Torna Puji,  deixa la bici sense sillín i torna a Canbru, PUJI SISPLAU, TORNA.

PUJI the legend


Kueka fregant-se la cara a PUJI SISPLAU 7a

La Família Lee