Ostia puta . . quin gran visionari, llançament preciós . . sense cap dubte un dels millors regals que el Santuari ens brinda desde les entranyes profundes del seu ventre. Enhorabona javalee!! tant per l'esplèndid salt com per haver entès el que la pedra oferia.
Sincerament, duia anys esperant trobar un lance tan perfecte com aquest, i com ja ve sent habitual, quan menys el buscava...patapam!És increïble, i el millor de tot és que es va deixar fer, tot i que la recepció es veia molt lluny. Et fa sentir com un guerrer masai, cada pegue que li dones vols saltar més amunt, saltes i tornes a caure, i ho tornes a intentar amb més força fins que al final, tanques els ulls, empenys amb totes les teves forces, i quan els tornes a obrir, la mà reposa per sorpresa sobre la presa de recepció, apretes, però amb suavitat i atrapes durant uns segons la glòria, un estat de silenci que dura fraccions de segon, on es perd el contacte amb tot. Val a dir que els companys de batalla em van encoratjar fins al final, gràcies a tots!!! PD- Tinc els ronyons i les cames rotllo hemi, ni guerrer Masai ni hòsties, ara amb prou feines puc pujar les escales del metro, car va valdre la pena.
Bones pedres al nou sector. Molt bo també el bloc de les tres fisures, està per la mateixa zona. Increible.... hi han més línies al sector que a la festa de cap d'any del 2006 i les mateixes ties(ni una)
Ei Víctor, a veure si coincidim un dia i ens ensenyes el bloc de les tres fisures, que ara no hi caic. El que està clar és que totes aquestes línies han estat davant nostre, i totes les que encara no em mirat amb prou deteniment. Em vaig trobar l'Armando, un altre cervell en ebullició, i em va cantar un munt de noves propostes, lògicament ja encadenades per ell. Aquest animaló on hi fot l'ull i hi fot l'encadene. Si tens oportunitat acostat fins a Maasai, i t'afartaràs de saltar.
THE GLORY IS FOR YOUUUUUUUUUUUUUUU!!! Només hi ha un camí per als mortals d'arribar al canto de recepció: Fer-lo amb unes xancas! Felicitats per les joies del Maresme, que es convertiran ben aviat en autèntics clàssics!
Petit Lee, la glòria dura tan poc en comparació amb la lluita...és tan esqüet el regust que ens deixa, però al mateix temps tan intens...crec que és proporcional al desgast sofert en la batalla, i suposo que per això no deixem de somiar ni de lluitar, imaginant que tard o d'hora, quan menys ens ho esperem, un bocinet de glòria caurà del cel, com una refrescant volva de neu, que es desfarà dins la nostra boca, sense arribar a saciar la set que ens haurà produit el llarg i dur camí d'espines, que solen ser els grans projectes i els moments previs als estats de glòria. La glòria és per tots els que aguantem estoicament les bofetades que ens dóna la vida, i seguim lluitant, amb el convenciment que no hi ha un altre camí, la glòria també és per tu PetitLee!!
Tens raó! La glòria es per a qui la sap buscar, i sobretot per a qui la sap trobar. Merescuda és la recompensa de l'etern lluitador, malgrat que fútil i efímera a ulls de l'ignorant.
Vidrier ja que que et calcis, la còlera de Canbru caurà sobre teu el proper cop que gosis trepitjar el bosc del santuari. Als fills de Canbru se'ns ha revelat un missatge, la nostra missió és transmetre'l arreu del món:
Ostia puta . . quin gran visionari, llançament preciós . . sense cap dubte un dels millors regals que el Santuari ens brinda desde les entranyes profundes del seu ventre. Enhorabona javalee!! tant per l'esplèndid salt com per haver entès el que la pedra oferia.
ResponderEliminarTeacher
si aixio es 7b el hale bop de can boquet es 4 !
ResponderEliminaralgu ho tenia que dir!
bon nadal atropellats!
Sincerament, duia anys esperant trobar un lance tan perfecte com aquest, i com ja ve sent habitual, quan menys el buscava...patapam!És increïble, i el millor de tot és que es va deixar fer, tot i que la recepció es veia molt lluny.
ResponderEliminarEt fa sentir com un guerrer masai, cada pegue que li dones vols saltar més amunt, saltes i tornes a caure, i ho tornes a intentar amb més força fins que al final, tanques els ulls, empenys amb totes les teves forces, i quan els tornes a obrir, la mà reposa per sorpresa sobre la presa de recepció, apretes, però amb suavitat i atrapes durant uns segons la glòria, un estat de silenci que dura fraccions de segon, on es perd el contacte amb tot.
Val a dir que els companys de batalla em van encoratjar fins al final, gràcies a tots!!!
PD- Tinc els ronyons i les cames rotllo hemi, ni guerrer Masai ni hòsties, ara amb prou feines puc pujar les escales del metro, car va valdre la pena.
Obra mestre Maasai!
ResponderEliminarBones pedres al nou sector. Molt bo també el bloc de les tres fisures, està per la mateixa zona. Increible.... hi han més línies al sector que a la festa de cap d'any del 2006 i les mateixes ties(ni una)
Salut!
Víctor
Ei Víctor, a veure si coincidim un dia i ens ensenyes el bloc de les tres fisures, que ara no hi caic. El que està clar és que totes aquestes línies han estat davant nostre, i totes les que encara no em mirat amb prou deteniment. Em vaig trobar l'Armando, un altre cervell en ebullició, i em va cantar un munt de noves propostes, lògicament ja encadenades per ell. Aquest animaló on hi fot l'ull i hi fot l'encadene.
ResponderEliminarSi tens oportunitat acostat fins a Maasai, i t'afartaràs de saltar.
Salut mestre!!!
El Hale Bop llençament? no es fà millor en estàtic.... el Maasai llençament de gest!! todo bien!!
ResponderEliminarTHE GLORY IS FOR YOUUUUUUUUUUUUUUU!!!
ResponderEliminarNomés hi ha un camí per als mortals d'arribar al canto de recepció: Fer-lo amb unes xancas!
Felicitats per les joies del Maresme, que es convertiran ben aviat en autèntics clàssics!
Petit Lee
Petit Lee, la glòria dura tan poc en comparació amb la lluita...és tan esqüet el regust que ens deixa, però al mateix temps tan intens...crec que és proporcional al desgast sofert en la batalla, i suposo que per això no deixem de somiar ni de lluitar, imaginant que tard o d'hora, quan menys ens ho esperem, un bocinet de glòria caurà del cel, com una refrescant volva de neu, que es desfarà dins la nostra boca, sense arribar a saciar la set que ens haurà produit el llarg i dur camí d'espines, que solen ser els grans projectes i els moments previs als estats de glòria.
ResponderEliminarLa glòria és per tots els que aguantem estoicament les bofetades que ens dóna la vida, i seguim lluitant, amb el convenciment que no hi ha un altre camí, la glòria també és per tu PetitLee!!
HaleBob ha mort... llarga vida a Masaaiii !!!
ResponderEliminarFelicitats Bou... m'alegra veure k no nomes saps llençar ganivets !!
Blocada pendent al santuari
El vidrier
Tens raó!
ResponderEliminarLa glòria es per a qui la sap buscar, i sobretot per a qui la sap trobar.
Merescuda és la recompensa de l'etern lluitador, malgrat que fútil i efímera a ulls de l'ignorant.
THE GLORY IS FOR ALL!!!!!
i visca la familia lee!!
petit lee
Vidrier ja que que et calcis, la còlera de Canbru caurà sobre teu el proper cop que gosis trepitjar el bosc del santuari. Als fills de Canbru se'ns ha revelat un missatge, la nostra missió és transmetre'l arreu del món:
ResponderEliminar"Chimo Bayo + Padre Abraham = Vidrier de Sants"