Perden el temps per internet he trobat aquesta paranoia...desconeixem els autors.Però te quelcom que m'agrada....
Loco no es el que ha perdido la razón, sino el que lo ha perdido todo, todo, menos la razón.
(1874-1936) Escritor británico.
miércoles, 17 de abril de 2013
domingo, 14 de abril de 2013
Balnearium Spring Sessions
Nova entrega de moments inèdits al Balneari, dies de repòs i d'abandó, dies de penúria i d'oligoanúria. Aquest és el resultat d'una jornada en que qui més qui menys tothom va tirar de Decàleg, l'inacabable pou de les excuses, que en moments de sequia calma la set dels esportistes més atormentats, els uns en forma de lesió, d'altres frivolitzant amb el sobrepès i l'edat i els més tècnics parlant de condicions climàtiques. Retrobament a peu de clàssics com Masnou Crew, Puji Siusplau, Guia espiritual o Instint aràcnid. Tot plegat un dia pletòric pel Komando Basura, que rebia amb els braços oberts als desencoratjats i repudiats que només van trobar refugi al Balneari, racó de misèries i politges malmeses, llar de tullits i d'amants de la barbacoa.
Specially dedicated to Jacinto...
BALNEARIUM 2nd PART from Secretaria Lee on Vimeo.
lunes, 1 de abril de 2013
BALNEARIUM 2013
Amb la finalitat d'esvargir l'atrofiat cervell d'en Puji i el d'un servidor, el divendres passat , sota amenaça de pluja, vam dirigir-nos a Summerhill, últimament rebatejat com el Balneari, per fer una mica el ronso i ja de pas visitar vells amics de pedra, d'aquells que mai et fallen.
El dia va ser esgotador, vam blocar a mort, o hauria de dir arrossegar-nos a mort?. En Puji, en un d'aquells rampells que li agafen, va transformar-se en el meu personal trainer i em va obligar a fer sèries a tots els blocs que vaig provar, amb l'excusa de grabar-los, però fent-ho sense prèmer el REC, i així vinga a repetir "tomas"...és un màquina. Qui cony em mana a mi fer-li cas? estic pitjor que ell!
Del material audiovisual que en va resultar, n'he destil.lat , com sempre, aquells fragments que careixen d'interès esportiu, però que donen aquella qualitat humana, que tant anhelo quan miro videos. Les confesssions d'un escalador de la talla d'en Puji, entomant la derrota amb resignació, moments tensos i plens d'emotivitat, de lluita i desesperació, moments que sempre condueixen a la superació o al dur camí del plor i l'excusa ancestral.
El resultat d'una trobada com la del divendres queda prou ben representada en el lamentable document que a continuació presento. Sé que pot ferir la sensibilitat d'algú, despertar vergonya aliena a d'altres i/o malmetre la meva dignitat, però cal ser sincer amb un mateix i donar allò que es té, sense artificis, sense falsedats, sense muntatges, la càmera no menteix. Ira, laments de gos atropellat, eufòries de borratxo de festa major, en fi, un despropòsit rera un altre, tot barrejat amb moments plens de tendresa, i així és com en realitat vivim la vida, aquest glop agredolç que no s'acaba mai...i millor que segueixi així...
Per acabar vull dedicar aquestes imatges als companys del Komando Basura, que sens dubte, tenen una cadira reservada a la terrasseta del Balneari, per asseure's a escoltar els ocellets i contemplar les meravelloses vistes de la deixalleria que hi ha des d'aquí.
Salut!
El dia va ser esgotador, vam blocar a mort, o hauria de dir arrossegar-nos a mort?. En Puji, en un d'aquells rampells que li agafen, va transformar-se en el meu personal trainer i em va obligar a fer sèries a tots els blocs que vaig provar, amb l'excusa de grabar-los, però fent-ho sense prèmer el REC, i així vinga a repetir "tomas"...és un màquina. Qui cony em mana a mi fer-li cas? estic pitjor que ell!
Del material audiovisual que en va resultar, n'he destil.lat , com sempre, aquells fragments que careixen d'interès esportiu, però que donen aquella qualitat humana, que tant anhelo quan miro videos. Les confesssions d'un escalador de la talla d'en Puji, entomant la derrota amb resignació, moments tensos i plens d'emotivitat, de lluita i desesperació, moments que sempre condueixen a la superació o al dur camí del plor i l'excusa ancestral.
El resultat d'una trobada com la del divendres queda prou ben representada en el lamentable document que a continuació presento. Sé que pot ferir la sensibilitat d'algú, despertar vergonya aliena a d'altres i/o malmetre la meva dignitat, però cal ser sincer amb un mateix i donar allò que es té, sense artificis, sense falsedats, sense muntatges, la càmera no menteix. Ira, laments de gos atropellat, eufòries de borratxo de festa major, en fi, un despropòsit rera un altre, tot barrejat amb moments plens de tendresa, i així és com en realitat vivim la vida, aquest glop agredolç que no s'acaba mai...i millor que segueixi així...
Per acabar vull dedicar aquestes imatges als companys del Komando Basura, que sens dubte, tenen una cadira reservada a la terrasseta del Balneari, per asseure's a escoltar els ocellets i contemplar les meravelloses vistes de la deixalleria que hi ha des d'aquí.
Salut!
Balnearium from Secretaria Lee on Vimeo.
domingo, 24 de marzo de 2013
lunes, 18 de marzo de 2013
Bear Hunter or Beer Hunter
Més enllà de la gran muralla china, on els líquens i la molsa custodien cada centímetre de pedra, i on no s'hi escola ni un fil de sol, un bloc s'erigeix d'entre l'humit i entortolligat bosc maresmenc, a esquenes de les grans masses, quasi passant desapercebut. Es tracta de "El abrazo del oso", un antic resident del Santuari, que viu furtivament i en plena llibertat, mantenint la seva escència i aspecte salvatge i natural, i conservant el gra aspre i agressiu, tan característics de la regió, un trofeu digne de penjar sobre la llar de foc de la Família Lee.
Per aquests motius, i perquè aquest és un racó especialment silenciós, vaig decidir sortir en busca i captura d'aquesta pedra, de la que ja fa molts anys que en conec l'existència, però amb la que mai havia gosat barallar-me, donada la seva incòmoda caiguda...
Una vegada un vell caçador, o era un venedor... tant se val, l'important va ser la frase que encara no he oblidat, va dir-me :" per a caçar un llop has de pensar com un llop". Què calia fer doncs per caçar un bloc anomenat "El abrazo del oso"? Sens dubte apretar com un autèntic plantígrad, en una exquisida sessió de pressions i força d'estòmac, de talons i curioses patates, i una sortida d'allò més tècnica, marca de la casa. Després d'una estressant i ferotge lluita contra el mal temps, sota el més impertinent dels plugims, finalment aconseguia muntar-me sobre el llom de l'os, literalment parlant, inmortalitzant per a la Família aquesta bonica peça del museu de Canbru.
No sempre surto a caçar, però quan ho faig procuro no tornar amb les mans buides, no parlo de graus, parlo de línies interessants, i de bona companyia, així sempre tinc un bon motiu per brindar, i algú amb qui fer-ho. Lluito i m'hi deixo la pell, de vegades fins i tot crido i perdo els papers, el desig d'encadenar és tan fort com la necessitat de celebrar-ho, i així la convicció es mutiplica i tot plegat em fa sospitar que en el fons no sóc més que un simple caçador de birres.
El abrazo del oso 6c - Can Bruguera from Secretaria Lee on Vimeo.
Per aquests motius, i perquè aquest és un racó especialment silenciós, vaig decidir sortir en busca i captura d'aquesta pedra, de la que ja fa molts anys que en conec l'existència, però amb la que mai havia gosat barallar-me, donada la seva incòmoda caiguda...
Una vegada un vell caçador, o era un venedor... tant se val, l'important va ser la frase que encara no he oblidat, va dir-me :" per a caçar un llop has de pensar com un llop". Què calia fer doncs per caçar un bloc anomenat "El abrazo del oso"? Sens dubte apretar com un autèntic plantígrad, en una exquisida sessió de pressions i força d'estòmac, de talons i curioses patates, i una sortida d'allò més tècnica, marca de la casa. Després d'una estressant i ferotge lluita contra el mal temps, sota el més impertinent dels plugims, finalment aconseguia muntar-me sobre el llom de l'os, literalment parlant, inmortalitzant per a la Família aquesta bonica peça del museu de Canbru.
No sempre surto a caçar, però quan ho faig procuro no tornar amb les mans buides, no parlo de graus, parlo de línies interessants, i de bona companyia, així sempre tinc un bon motiu per brindar, i algú amb qui fer-ho. Lluito i m'hi deixo la pell, de vegades fins i tot crido i perdo els papers, el desig d'encadenar és tan fort com la necessitat de celebrar-ho, i així la convicció es mutiplica i tot plegat em fa sospitar que en el fons no sóc més que un simple caçador de birres.
El abrazo del oso 6c - Can Bruguera from Secretaria Lee on Vimeo.
viernes, 8 de marzo de 2013
martes, 5 de marzo de 2013
Suscribirse a:
Entradas (Atom)