lunes, 28 de mayo de 2012

CHACHO ON FIRE





En Chacho és un d'aquells homes amb qui sempre ve de gust compartir una sessió de bloc. El seu argot, la seva autenticitat, les seves maneres, el seu sentit de l'humor...tot plegat el converteix en un llop estepari que va i ve, apareix i desapareix, i que de tant en tant, ens fa una visita i ens encomana de la seva particular visió de la vida en general i de l'escalada en concret. 
Ara, però, ja porta una llarga temporada sense poder blocar. En una de les seves sessions en solitari, va mesurar-se, en un cara a cara amb un gegant anomenat Parkinson, i va caure quan ja estava assolint el cim. El resultat d'aquest malaurat accident va ser un esquinç, que l'ha obligat a abandonar durant un temps el bosc, i l'ha instigat a quedar-se al gym, inflant els bistecs i guanyant una o dues talles de sostenidors.
La Familia Lee li envia ànims i li recorda que se'l troba a faltar, i esperem ben aviat tenir notícies d'ell.
Chacho style still on fire!!!!!

miércoles, 16 de mayo de 2012

Epitaph

          Igual que las ballenas, este verano fuimos al Polo Norte, huyendo del calor. Pero tuvimos mala suerte. Mis padres se pelearon como nunca (rompieron a gritos un iceberg). Mi abuelo, hombre práctico, aprovechó para morirse. Tras lentas lágrimas de hielo, mi abuela también. Yo me enamoré de una esquimal, que me congeló el alma. El último día, dos alces nos atacaron bajo la nieve. A mi hermana, que les tiró una bota, se le puso azul el pie y tuvieron que cortárselo con un serrucho. Ahora huimos del frío, en dirección al sur, igual que las golondrinas... Siempre habrá un lugar donde....